Cicle Coral de l’Orfeó Català

Temporada del Cicle Coral Orfeó Català 2013-2014

Dijous, 12 de juny de 2014

 

Franz Schubert

– Missa núm. 6, en Mi bemoll major, D. 950

Felix Mendelssohn

– Adagio en La bemoll major, op. 65 núm. 1 (peça per a orgue sol)

Johannes Brahms

– Preludi i fuga en Sol menor, WoO 10 (peça per a orgue sol)

Juan de la Rubia

– Imprvisació (peça per a orgue sol)

 

María Espada – soprano, Inés Moraleda – mezzosoprano, Roger Padullés – tenor, Pablo Larraz – tenor, Marc Pujol – baix

Juan de la Rubia – orgue

Orfeó Català

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Josep Vila i Casañas – director

Franz_Schubert_by_Wilhelm_August_Rieder

Composta l’estiu de 1828, l’estrena de la Missa en Mi bemoll D. 950 de Franz Schubert va tenir lloc a l’església de la Santíssima Trinitat d’Alsergrund (Viena) el 4 d’octubre de l’any següent, quan feia gairebé un any que Schubert era mort, sota la direcció del seu germà Ferdinand. La seva composició s’inscriu entre la Simfonia en Do major “la Gran”, i el Quintet en Do major, i les angoixes i la inquietud en què Schubert visqué els darrers mesos de la seva vida apareixen en aquestes obres mestres.

En la missa conviuen moments d’expressió dramàtica i fins i tot tràgica amb d’altres realment brillants i sempre hi domina el poètic lirisme schubertià. La múisca que Schubert més estimava i admirava és present en aquesta obra en forma d’influències o referents clars. Així doncs, hi trobem referències formals de Beethoven , Mozart, Haydn i Bach en el seu contrapunt.

Intercalats entre els moviments d’aquesta missa es van escoltar obres de Mendelssohn i Brahms i una improvisació de Juan de la Rubia per a orgue sol que participen de l’anomenat classicisme romàntic que, d’alguna manera, podria ser l’estil definitori d’aquest Schubert que mira de fit a fit la tradició per crear quelcom molt personal.

Concert_Orfeó_OBC_1847-119bis-_A-Bofill-2

La Missa núm. 6 de Franz Schubert va estar interpretada amb bona direcció musical per part de Josep Vila i Casañas amb una direcció clara en idees musicals i sonores, amb un molt bon equilibri entre les veus de l’Orfeó Català i l’OBC. La feina feta pel director va ser molt efectiva en tot moment crean una versió musical, rigorosa i expressiva, amb un Orfeó Català molt ben pastat entre totes les veus amb un so de qualitat amb bona dicció i bon nivell vocal.

L’OBC va respondre a la perfecció a les indicacions del director amb una orquestra solida i efectiva.

Els solistes vocals van cantar amb bona linea vocal i bon gust musical.

Les intervencions de Juan de la Rubia van ser fantàstiques i brillants amb una musicalitat expressiva i rica, amb una improvisació brillant i virtuosa.

Concert_Orfeó_OBC_1847-128-_A-Bofill-2