Charles Dutoit a Palau 100

Temporada 2013-2014 de Palau 100

Divendres, 4 d’abril de 2014

 

Francis Poulenc

– Gloria, per a soprano solista, cor mixt i orquestra

Maurice Ravel

– Daphnis et Chloé (1 acte, 3 tableaux)

 

Nicole Cabell – soprano

Orfeó Català

Cor de Cambra del Palau de la música Ctalana

(dir. Josep Vila i Casañas)

Royal Philharmonic Orchestra

Charles Dutoit – Director

 

La Fundació Koussevitzky va encarregar a Francis Poulenc un “Gloria” el 1957. El compositor va dedicar-hi nou mesos i la va finalitzar el desembre del mateix any, tot i que l’estrena no va arribar fins al gener del 1961 a Boston. Els sis moviments de què està formada es basen en l’estructura habitual de l’himne Gloria in excelsis Deo que forma part de la litúrgia catòlica des que va ser introduït al segle V en totes les misses dominicals.

L’elecció tímbrica de Poulenc -soprano solista, cor mixt i gran orquestra simfònica- és la mateixa que va utilitzar en l’Stabat Mater (1951), considerada la millor de les seves obres d’aquest gènere. La funció dels instruments en el Gloria també és similar, ja que el cor té un paper protagonista en gairebé tots els moviments, igual que l’orquestra, per bé que en el Gloria el contingut del text fa que siguin menys contemplatius que en l’Stabat Mater. Aquí tampoc no funcionen només d’acompanyant de la magnífica línia melòdica de la soprano, sinó que introdueixen melodies, marquen patrons rítmics i desenvolupen aquesta harmonia tonal, però ampliada, que tant caracteritza la sonoritat dels compositors francesos del final del segle XIX i primera meitat del segle XX. La música de Poulenc en el Gloria ens permet assolir les nostres expectatives auditives de tensió i relaxació musical que resulten tan agradables a l’oïda, alhora que ens presenta elements que ens sorprenen i ens mantenen actius en l’escolta.

Fantàstic programa i fantàstic concert és el que es va viure al Palau de la Música Catalana.

El “Gloria” de Poulenc es va interpretar amb passió per part dels cantaires de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau amb una direcció contundent, ferma, brillant i expressiva.

Els cors es van solapar a la perfecció per la partiutra de Poulenc amb un so compacte i brillant ben treballat amb una musicalitat segura i eficient en la seva preparació prèvia per part del seu director Pep Vila i Casañas.

A la part solista la soprano Nicole Cabell va cantar amb un preciòs timbre amb una linea vocal perfecta amb una control absolut del fiatto i de l’expressivitat musical.

Charles Dutoit va transmetre a tots els intèrprets alegria i energia per la brillant partitura de Francis Poulenc amb rigor i qualitat.

 

Daphnis et Chloés és la composició de més durada de Murice Ravel. Va ser definida pel seu autor com a “simfonia coreogràfica” i s’estrenà el 8 de juny de 1912 al Théâtre du Châtelet de París, tres anys després de l’encàrrec fet a Ravel per l’empresari de ballets Rerge Diaghilev. L’obra es basa en un text de l’escriptor grec Longus que explica la relació d’amor i erotisme entre un cabrer i una pastora. Mikhaïl Fokín es va encarregar d’adaptar el text a la coreografia ressaltant la tradició pagana de l’antiga Grècia, amb una visió de la cultura grega de la pintura francesa del segle XVIII, amb una idea de l’amor més subtil i íntima. Algunes de les característiques per les quals Daphnis et Chloé és considerada una obra mestra són: la utilització del cor sense text, com si es tractes d’un instrument orquestral més; l’atribució a l’orquestra d’una funció extraordinàriament virtuosística, tant en els solos com en el conjunt mitjançant llargues línies melodicorítmiques i dinàmiques extremes, i el fet de decidir-se per una harmonia més cromàtica, que serveix per allargar els períodes de tensió auditiva i desconcertar l’oient, però sense fer-li perdre l’atenció.

La meravellosa i màgica partitura de Maurice Ravel va ser interpretada amb sensibilitat, expressivitat, amb delicadesa i alhora força brillant aclaparadora. Charles Dutoit és un director amb un gran carisme amb un  total domini dels músics que té a les seves mans per poder ser el vehicle conductor de les seves fantàstiques interpretacions, amb una expressió corporal molt sensitiva que fa que s’enporti totes les atencions dels interprets cap una musicalitat fresca, espontànea, expressiva i molt viva amb una arrolladora direcció.

La Royal Philharminic Orchestra va tocar amb molta professionalitat amb bona comunicació cap el director expressant a la perfecció les indicacions de la seva batuta.

Palau 100 Charles Dutoit