Concert de Halloween al Palau – Nosferatu i Juan de la Rubia

Temporada “Orgue al Palau” 2015-2016

Diumenge, 1 de novembre de 2015

image002Banda sonora i improvisacions sobre la pel·lícula projectada en directe Nosferatu (1922) de Friedich Wilhelm Murnau.

Juan de la Rubia – orgue

1322745846JUAN DE LA RUBIA

Nosferatu (1922) sorgeix de l’admiració que el seu director Friedich Wilhelm Murnau (1888-1931) sentia per Dràcula, la novel·la de Bram Stoker (1847-1912), i n’és la primera adaptació al cinema. El film es convertí immediatament en un gran èxit de públic, però la vídua de Bram Stoker va interposar una demanada per haver-lo rodat sense pagar drets d’autor. El 1923, la productora no només va haver d’aturar-ne l’exhibició, sinó també destruir-ne les còpies existents. Per sort, algunes es van salvar. Avui està considerada una de les obres mestres del cinema mut i de les que més han influït el gènere de terror.

cine-hollywood-alista-nueva-ve-jpg_600x0

Pel que fa a la música, recordem que el títol del film és “Nosferatu, eine Symphonie des Grauens” (Nosferatu, una simfonia de l’horror) i que la pel·lícula està dividida en cinc actes, amb ritmes i tensions diferents, a la manera d’una simfonia. Molts compositors s’han sentits atrets pel lirisme sinistre de la seva narrativa i l’exuberància continguda de la seva estètica. Des de la primera banda sonora de Hans Erdmann, hi ha més d’una dotzena de composicions d’acompanyament al film o que s’hi inspiren.

Gairebé oblidada als concerts en l’actualitat, la improvisació és una pràctica que es remunta a l’origen mateix de la música. Bach, Händel, Liszt i Chopin quevan guanyar bona part de la seva reputació gràcies a les improvisacions al teclat. Aquesta disciplina requereix un domini absolut de melodia, harmonia i ritme.

Nosferatu

Realment va ser un esdeveniment el que es va viure al Palau el diumenge 1 de novembre: poder veure la fantàstica pel·lícula “Nosferatu” de Friedrich Wilhelm Murnau i gaudir de la espléndida improvisació que ens va regalar l’organista Juan de la Rubia.

Ja al començar les primeres imatges del film “Overtüre” Juan de la Rubia va engegar amb una improvisació inspirada amb el lied de Franz Schubert “Erlkönig” que va anar transformant en una obertura fantasmagòrica e inquietant donant pas a l’ambient gòtic i misteriòs de Nosferatu fent sonar l’orgue del Palau amb tot el seu esplendor.

Durant els diferents actes de la pel·lícula l’organista va anar afegint motius musicals com el leitmotiv de Tristan und Isolde i Parsifal de Wagner, una melodia del Rèquiem de Fauré etc… segons les escenes, el sentiment o sensacions per on passava la pel·lícula que de la Rubia va saber aprofitar al màxim les característiques musicals del que tocava per improvisar sobre la imatge creant màgia, humanitat, credibilitat al film.

fewratu

A moments va donar la sensació d’estar en una catedral gòtica envolcallada de misteri amb altres amb humor, seguit dels momets romàntics amb el altres de la v¡da cotidina sempre amb elegància i qualitat. La pel·lícula de Murnau per sí sola es una joia, però amb la adient i encertadíssima improvisació amb orgue va agafar més potència dramàtica i fasmatagòrica, creant moments de real misteri amb neguit, amb altres obscurs i altres de verdadera poesia musical-auditiva. Es va notar que Juan de la Rubia es coneixia la pel·lícula cada segon que passava i que ell tenia completament endinsada en la seva improvisació, en tots els detalls de la imatge com el repicar d’un tambor, com el galop dels cavalls, com el vent, com les onades del mar, com la llum del sol i la foscor de la nit que li va anar donant forma i color musical segons les escenes, i amb detalls musicals com el moviment d’una mà o el d’una mirada o l’expressió de la cara o el moviment corporal. Quan apareixia la figura del comte Orlok la música es transformava amb força que anava creixent fins el seu punt culminant tant visual com musical com expressiu segons les imatges.

Va ser una experiència única poder sentir la força i talent amb que Juan de la Rubia va interpretar durant 90 minuts amb valentia i gran concentració mental, amb gran expressivitat i sensibilitat creant una versió musical del clàssic Nosferatu amb una gran poesia-musical-visual-descriptiva.

Nosferatu Juan de la Rubia 1