Zehetmair Quartett al Palau

Temporada de “Palau Cambra” 2016-2017

Dimarts, 28 de febrer de 2017

I

Franz Joseph Haydn

– Quartet en Fa major, op. 3 núm. 5 “Serenade”

Paul Hindemith

– Quartet núm. 5 en Mi bemoll major

II

Franz Joseph Haydn

– Quartet en Do major, op. 76 núm. 3 “Emperador”

 

Zehetmair Quartet 

Thomas Zehetmair i Kuba Jakowicz – violins

Ruth Killius – viola

Christian Elliot – violoncel

 

Els Quartets  op. 3 de Haydn van ser publicats a Paris per Bailleux al 1777. D’aquestes partitures només es conserven les partitures de l’edició impresa, i això ha fet que molts estudiosos pensin que aquestes obres potser no van ser escrites per Haydn. Robbins Landon i Alan Tyson van descubrir que en les partitures hi havia restes d’una inscripció “Signor Hostetter”, i a partir d’això van arribar a la conclusió que l’editor Bailleux va substituir el nom de Hostetter per Haydn amb l’objectiu d’aumentar les vendes de les partitures. 

El Quartet núm. 3 op. 76 “Emperador” va ser compost l’ant 1797 quan Haydn va tornar a Londres. L’himne “Gott erhakte Franz den Kaiser” va ser un encàrreg del comte Franz Joseph Saurau a Haydn, president del govern de Niederösterreich, qui després de les victories napoleòniques de l’Exercit austríac al nort d’Italia va decidir dotar amb un himne al seu pais. Amb el temps aquest himne es va convertir en l’himne nacional alemany, i que Haydn el va afegir en el segon moviment del Quartet op. 76 com un tema i variacions.

El Zehetmair Quartett va començar i acabar el concert amb Franz Joseph Haydn. La seva interpretació va ser elegant, amb molt bon fraseig musical i una sonoritat curosa i amb un bell timbre. L’articulació clàssica va estar marcada per efectes sonors acompanyats de articulacions netes i ben executades, on es van poder apreciar tots els elements virtuosistics de les partitures amb rigor. Musicalment van ser expressats amb un fraseig bonic i amb gran sentit musical en el seu dibuix melodic.

Paul Hindemith va escriure el Quartet núm. 5 el 1923. Hindemith sentia una gran admiració per Bach, i que va aprofundir i treballar sobre el contrapunt, el que representava Mozart i Bach, i això va fer definir un estil propi que alhora és expressió pròpia del seu temps. És significatiu que el primer moviment del quartet sigui una fuga i que el segon estigui escrit en forma sonata. És una música transgresora pel seu temps amb un llenguatge modern, expressiu i dramàtic on fa servir totes les posibilitats dels instruments i de la formació de quartet de corda, d’una manera magistral per crear noves sonoritats i textures pel conjunt de cambra.

La interpretació del Quartet de Paul Hindemith va ser frepant, amb gran càrrega dramàtica i una sonoritat i musicalitat profundes. El Zehetmair Quartett va desplegar tots els seus recursos en la partitura amb unes sonoritats intenses i riques en les seves textures, amb un so ple i expansiu, amb gran riquesa sonora de les cordes amb un timbre ple d’harmònics. Van recrear una interpretació amb màxima expressivitat quan ho requeria, amb el contrast ipnotic del segon moviment amb unes sonoritats eterees e intimistes. Els components del quartet tenen una absoluta cohesió on les seves interpretacions estan plenes de musicalitat i amor per la música, on prima la excel·lencia musical amb una manera ineteligent i de gran qualitat que tenen al dibuixar la música. Amb la interpretació del Quartet de Hindemith van fer comprensible una partitura complexa de gran dificultat tècnica, on els intèrprets van crear una interesantísima interpretació amb gran força expressiva d’una esplèndida formació de cambra.

Fotos: Antoni Bofill