Quartet Casals amb Belcea

Temporada de Música de Cambra a l’Auditori 2016-2017

Dissabte, 5 de novembre de 2016

cwviyn6wiaayy5yGyörgy Kurtág

– Six moments musicaux, per a quartet de corda, op. 44 (1995-2005)

Felix Mendelssohn

– Quartet de corda núm. 6 en Fa menor, op. 80 (1847)

Johannes Brahms

– Sextet de corda núm. 2 en Sol major, op. 36 (1864-1865)

 

Quartet Casals: Vera Martínez-Mehner i Abel Tomàs – violins, Jonathan Brown – viola, Arnau Tomàs – violoncel

Membres del Quartet Belcea: Krysztof Chorzelski – viola, Antoine Lederlin – violoncel

 

Amb aquest concert es va encetar un dels dos concerts que es fan aquesta temporada a l’Auditori del cicle “Música de Cambra” on s’interpreten els dos Sextets de corda de Johannes Brahms amb el Quartet Casals i el Quartet Belcea. El dia 5 de novembre es va interpretar el Sextet núm. 2 en Sol major op. 36 amb el Quartet Casals complet i el viola Krzysztof Chorzelski i el violoncelista Antoine Lederlin del Quartet Belcea. El segon concert es celebrarà el 25 de maig de 2017 amb el Quartet Belcea complet i el viola Jonathan Brown i el violoncelista Arnau Tomàs del Quartet Casals, on s’interpretarà el Sextet de cordes núm. 1 en Si bemoll major op. 18 de Johannes Brahms.

Després dels concerts a l’Auditori el projecte dels Sextets de Brahms ha estat seleccionat per formar part de la programació inagural de la nova Elbphilharmonie d’Hamburg.

cwhdagpwqaafnin

Els Six moments musicaux de György Kurtág per a Quartet de Corda, suposen un repte interpretatiu pel rigor i perfeccionisme de l’escriptura, així com per la seva varietat expressiva. De fet, són una font permanent d’idees musicals i d’enllaços festius amb la tradició, i manifesten la voluntat d’homenatjar compositors i intèrprets admirats, com Leos Janácek i el llegendari pianista György Sebök. El Quartet Keller va estrenar l’obra a Bordeus al febrer de 2006 per festejar els 80 anys del compositor.

La partitura de Kurtág va estar interpretada amb molta cura sonora, amb detalls tímbrics de la sonoritat de les cordes amb un gran ventall de colors i textures diferents.

El Quartet de corda núm. 6 de Felix Mendelssohn va ser escrit a l’estiu de 1847, pocs mesos abans de la seva mort. És una partitura magistral; la tensió permanent dels dos primers moviments expressa el dolor per la mort de la seva germana Fanny amb un discurs agitat per contrastos i innovacions en l’escriptura, de sorprenents accents expressius. Impressiona molt el lirisme intens de l’Adagio, en una atmosfera íntima que recorda els lieder de Fanny, mentre que el finale sorprèn per la seva colpidora energia dramàtica.

La partitura de Mendelssohn va estar carregada d’expressivitat amb un gran sentit dramàtic de la musicalitat. El Quartet Casals li va aportar a la partitura plenitud sonora amb un gran treball timbric i musical, on van fer un discurs profund musicalment, aprofitant tots els recursos dels seus intruments per fer una interpretació rodona i expressiva del dramatisme que posseeix la música, amb cops d’efecte, jugant amb les dinamiques i les textures de l’escriptura del quartet de corda.

El Sextet de corda núm. 2 en Sol major de Johannes Brahms va ser escrit en gran part durant l’estiu de 1864 a Baden-Baden i acabat a principis de l’any següent. Estrenat l’11 d’octubre de 1866 a Boston, i va ser conegut durant molt temps amb el nom de “Sextet Agathe”, en referència al primer amor del compositor, Agathe von Siebold. En el primer moviment el violí cita tres vegades en el registre més agut la sèrie de notes la-sol-la-si-la-mi, que connecta, en la notació alemanya, amb el seu nom, A-G-A-T-E (la T no hi té cabuda). Amb el caràcter del típic Intermezzo Brahmsià, l’Scherzo sedueix per l’encant melòdic d’una dansa d’arrel popular eslava. La bellesa i l’equilibrada arquitectura del Poco Adagio donen pas a un Finale de trets originals en un esperit que, curiosament, té ressons de Mendelssohn en el joc de contarstos i en la vivacitat rítmica.

cwh8gu6xgaeh5tu

Bona conjució es la que es va viure entre el Quartet Casals i el Belcea on els músics es van entendre a la perfecció, sempre amb una bona comunicació visual i musical entre ells. La interpretació de la música de Brahms va ser viva i expressiva, amb una musicalitat brillant i molt ben dibuixada, amb sonoritats interessants i molt ben plantejades, amb tot tipus de dinàmiques diferents, des del piano més delicat fins al forte més sonor. La cohesió entre els músics va projectar cap el públic el gust de fer música entre ells i lo a gust que es sentien. Va ser una interpretació molt ben articulada i de gran efusivitat.

Al acabar el concert ens van oferir una propina, el Minuet del Quintet en Mi major de Bocherini.