Apollon Musagète Quartett al Palau

Festival de Música Polonesa 2016

Diumenge, 16 d’octubre de 2016 al Petit Palau

14212179_556880027855348_2765565926738927657_nJoseph Haydn

– Quartet núm. 53 en Re major op. 64 nº 5

Karol Szymanowski

– Quartet núm. 1 en Do major op. 37

Frèdèric Chopin

– Estudi núm. 7 en Do sostingut menor op. 25 (arranjament de Milij Balakirev)

Edward Grieg

– Quartet de corda en Sol menor op. 27

 

Apollon Musagète Quartett

Pawel Zalesjki i Bartosz Zachlod – violins

Piotr Szumiel – viola

Piotr Skweres – violoncel

 

Gran concert és el que es va viure al Petit Palau de la mà del fabulós Apollon Musagète Quartet de principi a fi. Gran cohesió i gran musicalitat es la que posseeix aquesta formació de cambra que es va consolidant poca poc en els escenaris internacionals, i qué ja comença a ser un dels quartets de corda referents en el panorama musical amb una trajectoria impecable i molt fructífera que anirà fent el seu camí de més a més.

Com a primera obra del programa es va interpretar el Quartet nº 53 en Re major de Haydn: Els Quartets de Corda op. 64 de Franz Joseph Haydn son un conjunt de sis quartets compostos al 1790 que van ser dedicats al violinista i comerciant hongarés Johann Tost, per facilitar-li un editor per publicar les seves composicions. Son obres d’alta qualitat i tenen un perfil altament individualitzat. En aquesta colecció hi han dos Quartets que el Menuetto està situat abans que el moviment lent, i es nota que Haydn en el moment que els va escriure no es sentia tant influenciat a l’ordre convencional de l’estructura del Quartet i de la Simfonia -ràpid, lent, menuetto, ràpid-. En el núm. 5 sentim el que va ser decisiu per al caràcter innovador de tota l’obra de cambra de Haydn; una major autonomia per part de les veus d’acompanyament i unes estructures harmòniques més completes.

La interpretació del Apollon Musagète Quartet va ser fresca i viva, brillant i articulada, musical i comunicativa. Es va gaudir de la excel·lent musicalitat en les seves frases musicals, on tot estava ben treballat amb intel·ligència i bona cohesió, on es van poder sentir les caracteristíques de la música transparent del classicisme, amb escales i arpegis perfectament dibuixats, amb una tècnica impecable i un so cristalí amb una perfecta afinació, amb subtils tocs d’efecte en els accents musicals de la partitura. Va ser un regal fresc durant tot el quartet amb un segon moviment Adagio-Cantabile frasejat amb un preciós lirisme.

A finals del segle XIX, en la música polonesa va aparèixer un creador que, com el temps va demostrar, va igualar la fama de Chopin. Es tracta de Karol Szymanowski. El compositor no havia de competir amb Chopin, ja que es movia en les àrees artístiques que Chopin deliberadament evitava. Com a creador de l’òpera “Rei Roger”, de cançons, simfonies i compositor de música de cambra, Szymanowski va introduir la música polonesa a la modernitat. Sent un gran amant de la música de Chopin, especialment de la seva sensibilitat, va demostrar com encara es pot tocar les mateixes cordes de l’ànima, fent-ho d’una manera totalment moderna. El Quartet de corda op. 37 núm. 1 de 1971, l’època del gir decisiu en el curs de la Primera Guerra Mundial, l’any de les dues revolucions a Rússia, del naixement del jazz a Amèrica, havia de parlar amb una llengua completament nova dirigit a un públic completament nou.

Amb el Quartet nº 1 de Szymanowsi la formació va transmetre totes les seves qualitats sonores i sensitives. La partitura de Szymanowski està plena d’expressionisme musical amb un gran ventall de timbres, textures i colors difrents creant unes atmósferes tremendament interessants, expressives i subtils amb un aire misteriós i profund. El Apollon Musagète Quartet va fer una interpretació impactant amb unes sonoritats riques en colors, textures i sensacions amb gran expressivitat, plena de contratos sonors i dinàmiques difrents amb un so ple i generós. Van aconseguir que la música ens transportes més enllà de la partitura, fent-nos sentir tot tipus de expressivitats gràcies a una extraordinària partitura.

14716238_1325698400827280_5412437611054226196_n

La primera obra de la segona part va ser una molt bona transcripció per a quartet de corda del compositor Rus Milij Balakirew, del l’Estudi en Do sostingut menor op. 25 nº 7 per a piano de Frèdèric Chopin. La interpretació de la formació va ser sensible i delicada amb un fantàstic solo del violoncelista del quartet. Va estar plena de musicalitat i sentit dramàtic amb un so profund de gran expressivitat amb càrrega emocial.

El Quartet de corda en Sol menor op. 27 d’Edward Grieg datat al 1877/1878 i escrit a la granja Hardland, on el compositor es va submergir completament en l’essència escandinava. Grieg va escriure a un amic: “No es tracta d’una quincalla, joguina de fira. Aquesta peça sembla inflar-se, s’eleva i, al mateix temps, permet que sonin totes les veus per a les quals ha estat escrita”, ja que té influències de l’impressionisme en el que utilitza la disonancia de forma molt lliure, com després faria Claude Debussy en els seus quartets de corda. Es va estrenar a Colonia i immediatament després es va interpretar a la Gebandhaus de Leipzig. Franz Liszt el va escoltar per primera vegada un any més tard de la seva estrena, al 1879, a Wiesbaden i no va escatimar en elogis i lloances: “fa molt de temps que no escolto una nova obra i particularment una per a quartet de cordes,  i que hagi despertat en mi tant interés com aquesta fatàstica obra de Grieg”.

El concert va acabar amb el grandiós Quartet de Corda en Sol menor de Grieg. Els intèrprets van fer una interpretació apassionada i molt emocionant. Van fer servir tots els recursos dels seus instruments i de les seves tècniques per produir unes sonoritats impactants i especials. La formació va sonar plena i rica amb relleu instrumental, amb una conjunció frepant on els quatre intèrprets formaven una sola unitat, creant una gran riquesa sensitiva i instrumental aconseguint unes sonoritats extrordinaries que et deixaven extasiat. Gran interpretació es la que van fer de la obra de Grieg amb intensitat musical com sonora, on van aportar a la partitura una expressivitat profunda i de gran intel·ligència, amb contrastos sonors rics en matisos i en textures.

Aquesta formació cambristica posseeix una gran personalitat en les seves interpretacions amb una perfecta cohesió entre els seus intèrprets, que viuen la música d’una manera molt passional i que la transmeteixen cap el públic atrapant-te en les seves interpretacions del tot comunicatives i expressives. Fan viure la música en el seu estat més pur amb la vivència directa entre els intèrprets i el públic, que et transmeten tot el que ells estan sentint i interpretant, creant una atmosfera molt especial que s’endinsa en cada persona del públic.

Ens van oferir una deliciosa propina de Jean Sibelius, l”Andante Festivo” per a Quartet de Corda escrita al 1922.

14708350_575107332699284_5463703768484766754_n