Integral de les Simfonies de Beethoven

Temporada de “Palau 100”  2016-2017

Dimarts, 14 de març de 2017

Ludwig van Beethoven – Integral de les Simfonies

– Simfonia núm. 7 en La major op. 92

– Simfonia núm. 8 en Fa major op. 93

 

Orquesta Sinfónica Simón Bolívar de Venezuela

Gustavo Dudamel – director

 

La Simfonia núm. 7 va ser composta entre els anys 1811 i 1812. El compositor va començar a treballar-hi durant una estada a la ciutat balneari de Teplice i la va dedicar a el comte Moritz von Fries. Es va estrenar a Viena el 8 de desembre de 1813 al Theater an der Wien en un concert a benefici dels soldats ferits en la Batalla de Hanau, amb el mateix Beethoven dirigint l’orquestra, i amb Louis Spohr entre els violinistes. L’obra va ser ben rebuda i es va tenir que que repetir l’Allegretto.

La interpretació de la Setena va ser brillant, expanssiva, entusiasta, entregada i molt comunicativa. Dudamel davant l’Orquesta Sinfónica Simón Bolívar emana joventut, ganes de tocar i fer música, molta entrega personal i de conjunt, actitud i treball per fer la millor interpretació possible. Ja al començament de la simfonia la concentració era màxima amb un primer moviment expressiu i de gran so, continuant amb un segon de gran qualitat en el fraseig i en la resolució temàtica amb molt bona conducció del leitmotiv que va passant per les seccions de la corda. El tercer moviment va ser fresc i rítmic amb una gran dosis de dinamisme musical, acabant amb un quart moviment brillant, amb unes interessants e intel·ligents idees musicals.

La Simfonia núm. 8 la va començar a finals de 1811 i la va acabar a l’octubre de 1812. La seva estrena va ser dirigida per Beethoven el 27 de febrer de 1814 a Viena. La simfonia la va escriure en un període personal complicat de la vida del compositor, en l’època que estava involucrat en l’única relació amorosa verdaderament apassionada de la seva vida. Misteriosament es sap i es coneix a la seva estimada com “l’Estimada immortal”, per una carta d’amor semi irracional, torturada que li va escriure Beethoven. L’any 1977, l’estudiós de Beethoven Maynard Solomon, va donar proves concloents que l’estimada era Antonie Brentano i que Beethoven estava enamorat d’ella sense esperances, i que va coincidir amb l’època en què estava treballant en la Vuitena Simfonia. És una partitura optimista i bella de gran lluminositat.

La Vuitena va sonar més afable i calmada que la Setena. En el primer moviment va donar la sensació que sonés la primavera per la bucòlica escriptura i per la interpretació colorista que van crear. Els següents moviments van estar interpretats amb calma i un bonic fraseig musical amb elegancia.

La integral de les Simfonies de Beethoven va ser un fet únic que en rares ocasions es du a terme. Gustavo Dudamel va fer un admirable, intens i gran treball amb l’orquestra per oferir durant quatre dies les nou simfonies, amb la col·laboració de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra per la Novena amb quatre solistes vocals, i amb la gran iniciativa de retransmetre en directe els concerts a través de Medicitv, El País i en la web del Palau.