Viviane Hagner i l’OBC

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 31 d’octubre de 2015 OBC portadaJosef Suk

– Scherzo Fantàstic, op. 25 (1903)

Max Bruch

– Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Sol menor, op. 26 (1865-1866)

Robert Schumann

– Simfonia núm. 3 en Mi bemoll major, op. 97, “Renana” (1850)

 

Viviane Hagner – violí

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Clemens Chuldt – director

Schuldt_by_Bröde

L’univers orquestral de l’Scherzo Fantàstic de Josef Suk està estretament vinculat amb l’Scherzo Caprccioso del seu mestre Antonín Dvorák, un dels grans representants del nacionalisme musical bohemi i amb una manifesta càrrega de romanticisme. La peça orquestral de Suk ens porta a una de les vies de coneixement predilectes en els esperits romàntics, la imaginació i la fantasia.

Partitura interessant i original l’Scherzo Fantàstic de Josef Suk i desconeguda en el repertori habitual orquestral-simfònic. L’OBC va sonar brillant i segura en aquesta partitura en la batuta del director Clemens Schuldt que va dirigir amb claredat, destacant els moments culminants de la partitura sempre amb la cura d’un bon so.

El Concert per a violí en Sol menor de Max Bruch, estrenat el 24 d’abril de 1866, és una mostra esplèndida de l’esxpressió anhelada pel romàntic, fins al punt que aquesta obra es considera un dels grans concerts per a violí del segle XIX, juntament amb els de Beethoven, Mendelssohn i Brahms.

En el concert per a violí de Max Bruch va tocar a la part solista la fantàstica Viviane Hagner: ja només començar les seves primeres notes va tocar amb un so magnífic amb personalitat i profunditat musical. El concert de Bruch requereix un so potent amb cos i molta expressivitat que la violinista va potenciar al màxim amb el seu violí amb un so brillant i ampul·lós amb una gran expressivitat que donava relleu a els diferents colors i musicalitats de la partitura, tot explicat amb una gran sensibilitat. Tot això es va poder gaudir al màxim amb la batuta de Clemens Schuld que va fer una direcció ferma amb molta expressivitat amb un gran relleu orquestral i potenciant al màxim les cordes amb so i caràcter, donant-li tota la expressivitat dramàtica que posseeix la partitura. Al acabar el concert de Bruch Viviane Hagner ens va obsequiar amb el primer moviment de la Partita nº 3 per a violí solo de Johann Sebastian Bach on va desbordar tècnica i virtuosisme amb una gran facilitat com durant tota la vetllada, amb un so net i una articulació clara i brillant i que va aconseguir fer lo difícil fàcil.

Schumann

La Simfonia “Renana” de Robert Schumann va ser composta entre el 2 de novembre i el 9 de desembre de 1850 i estrenada a Düsseldorf el 6 de febrer de 1851. En aquesta peça trobem un Schumann radiant, lluminós i desbordant d’alegria de viure, que apunta troballes musicals que superen els patrons simfònics convencionals, amb l’ús de cinc moviments, la forma rapsòdica, les al·lusions programàtiques i la utilització del leitmotiv.

La Simfonia “Renana” de Robert Schumann va estar interpretada amb frescor i vitalitat amb una direcció molt musical plena de contrastos amb un discurs musical enriquidor ple de matisos. El director Clemens Schuldt posseeix el carisme i musicalitat necesaries per poder sempre dur a terme unes molt bones interpretcions musicals amb personalitat, caràcter i magnetisme que ha de transmitir als músics de l’orquestra, per aconseguir que sempre estiguin pendents de les seves indicacions i aconsegueixi l’unificació orquestral. L’OBC va reaccionar amb seguretat a la seva batuta on l’orquestra va sonar plena amb totes les seves facultats amb un discurs musical sempre interessant i comunicatiu. S’ha de destacar la secció de les trompes que va tocar esplendidament, ja que en aquesta simfonia tenen un paper molt important i destacable.