Romeu i Julieta de Prokófiev per l’OBC

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 28 de novembre de 2015

OBC portadaSamuel Barber

– Adagio per a cordes, op. 11 (1936)

Aaron Copland

– Concert per a clarinet i orquestra (1947-1948)

Serguei Prokófiev

– Romeu i Julieta, ballet en tres actes basat en l’obra de William Shakespeare. Selecció de les seves suits orquestrals (1935-1936)

 

Víctor De la Rosa – clarinet

Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Salvador Brtons – director

 

L’Adagio per a cordes de Samuel Barber prové del seu Quartet de cordes nº 1 op. 11 (1936) que va orquestrar al 1938 per a la secció de corda de la NBC Symphony Orchestra dirigida per Arturo Toscanini per un programa de radio des de Nova York que es va fer el 5 de novembre de 1938. El compositor també va adaptar la partitura en 1967 per a cor de vuit veus en un “Agnus Dei”.

El concert va començar amb l’expressiu i sentimental Adagio per a cordes de Samuel Barber. El treball de Salvador Brotons amb la secció de cordes de l’OBC va ser musical i molt expressiva. Va treballar el fil conductor de la partitura per anar creant la tensió expressiva i dramàtica que posseeix la música per així aconseguir l’efecte d’un progressiu crescendo de l’angoixa musical fins al seu punt culminant. La corda va sonar amb qualitat sonora amb un so rodó, potent, delicat i sensitiu.

Aaron Copland va escriure el seu Concert per a clarinet i orquestra de cordes, piano i arpa en un entorn marcadament neoclàssic amb marcades referències a diferents aspectes del jazz. El compositor va dedicar la partitura al clarinetista Benny Goodman.

9b2e42_0f37a1b4153d469aa3f537eebfa97378

El concert per a clarinet de Aaron Copland va ser interpretat a la part solista pel fantàstic clarinetista Víctor De la Rosa: va tocar amb un absolut domini del seu instrument amb un so de gran qualitat, amb virtuosisme i una gran musicalitat. Víctor De la Rosa posseeix molta expressivitat comunicativa amb un treball profund de la partitura creant una versió del concert amb personalitat i cohesió amb l’orquestra d’una original partitura.

La creació musical de Romeu i Julieta de Serguei Prokófiev va ser difícil. L’obra fou un encàrrec de l’any 1934 del Teatre Kírov de Leningrad, però quan Prokófiev va proposar el tema de Romeu i Julieta el teatre el va refusar. Prokófiev va signar llavors un contracte amb el Bolxoi per a la representació del ballet, però tampoc va anar gaire bé. Una vegada la partitura fou acabada, a l’estiu de 1935, els ballarins van declarar el ballet indansable, sobretot a causa de la complexitat rítmica i de passatges que jutjaven inaudibles. El ballet no va ser finalment enllestit i estrenat fins al 1938 a Brno, on va ser molt ben acollit, després va seguir l’estrena russa el 1940 al Kirov, amb coreografia de Léonide Lavrovski, i al Bolxoi el 1946.

Romeo-Juliet-Death

La interpretació de la fantàstica partitura de Prokófiev va ser en essència expressiva i impactant. La partitura està plena de contrastos, de relleus orquestrals, de colors auditius diferents i de sensibilitat i força expressiva. La batuta de Brotons va ser ferma amb idees musicals clares amb contrastos musicals creant l’essència de la partitura amb tot el dramatisme que requereix l’obra de Shakespeare, amb la força i sentit ritmic que necesita la partitura. Va fer sonar l’OBC amb una corda densa i potent, amb una percusió rítmica i clara, amb una fusta expressiva i un metall brillant i contundent.