Petite Messe Solennelle

Temporada del “Cicle Coral Orfeó Català” 2015-2016

Dimarts, 1 de desembre de 2015

image011Gioachino Rossini

– Petite Messe Solennelle

 

Marta Mathéu – soprano

Marina Rodríguez-Cusí – contralt

Beñat Egiarte – tenor

José Antonio López – baix-baríton

Juan De la Rubia – harmònium

Josep Buforn – piano

Orfeó Català

Josep Vila i Casañas – director

gioacchino-rossini_c_jpg_681x349_crop_upscale_q95

Gioachino Rossini s’havia retirat a viure a París el 1824 i cinc anys més tard va esciriure la seva darrera òpera, Guillaume Tell. Des de la capital francesa el compositor assistia amb cert escepticisme a l’evolució de la música teatral del seu temps. Entre vetllades i experiments a la cuina, el músic italià va escriure 150 peces per a saló, normalment per a cant i piano, els Pechés de vieillesse (Pecats de vellesa). Per a Rossini, la Petite Messe Solennelle va ser el darrer d’aquells “pecats”, tot i estar escrita amb devoció sincera.

La partitura escrita originàriament per a dos pianos i harmònium, i que normalment s’interpreta amb un piano i harmònium per causa d’els editors de l’època que van reduir-la a un piano pels assajos de l’obra. S’interpreta també en un arranjament orquestral del mateix Rossini, però l’aproximació més sincera a la peça és l’original. Es va estrenar el 14 de març de 1864 amb motiu de la consagració de la capella privada de Louise Roulin, comtessa de Pilet-Will, i d’aquí ve el caràcter cambrístic de la composició.

Rossini va escriure les següents indicacions a la partitura: “Petite Messe Solennelle en quatre parts, amb acompanyament de dos pianos i harmònium. Composta a la meva vil·la de Passy . Només calen dotze cantants de tres sexes -homes, dones i castrati- per a la seva execució. Vuit per al cor, quatre solistes; un total de dotze querubins; Déu em perdona la comparació següent: Dotze també són els Apòstols del famós fresc de Leonardo da Vinci anomenat “El Sant Sopar”, qui ho hauria de creure! Entre els vostres seguidors, n’hi ha que donen la nota falsa! Senyor, us ho asseguro, us prometo que no hi haurà Judes al meu Sopar i que els meus cantants entonats i amb amor les vostres lloances d’aquesta petita obra que és, dissortadament, l’últim pecat de la meva vellesa”.

PEMEl0AU130001

Després d’acabar l’obra va escriure: “Bon Déu, vet ací acabada aquesta pobra Missa. He fet música sacra (la musique sacrée) o només una condemnada música (la sacrée musique)?. Vaig nèixer per l’operetta buffa, ben bé ho sabeu! Poca ciència, un poc de cor, no cal res més. Sigueu, doncs, beneït i concediu-me el Paradís”.

Així doncs, la Petite Messe Solennelle pot ser considerada el testament espiritual de Rossini, potser degut al presagi de la seva pròxima mort.

12341588_1025041720879451_8083672256319431846_n

Bona música es la que es va viure al Palau: La direcció musical de Pep Vila i Casañas va ser elegant en tot moment amb una musicalitat enriquidora amb els frasejos i els accents musicals, amb molt bon equilibri del conjunt coral amb el pianista i l’harmònium juntament amb els solistes. Durant tota la Messe es va sentir la mateixa essència musical amb tranquilitat, qualitat i bon gust amb tot els detalls musicals cuidats i ben desenvolupats.

L’Orfeó Català va cantar amb un so unificat i un bon equilibri de les veus amb una total cohesió amb el seu director. Els solistes per la seva part van cantar amb bon nivell: Marta Mathéu va cantar amb una linea de cant nitida amb bon gust musical, Marina Rodríguez-Cusí va cantar amb un timbre ampolos i segur, el tenor Beñat Egiarte va cantar amb un timbre brillant a la tesitura mitja però amb dificultat als aguts, i el baix-baríton José Antonio López va cantar amb qualitat tant vocal com musical. El pianista Josep Buforn es qui tenia el pes important del concert ja que la part de piano es qui fa en aquest cas d’orquestra, i el pianista ho va solventar a la perfecció juntament amb l’organista Juan De la Rubia a l’harmònium que posseeix una escriptura més discreta, fins que en la part de l’Orfertori que es instrumental una part està escrita per a piano i encertadament en aquest cas li van otorgar a Juan De la Rubia amb l’orgue del Palau i que ens va deleitar fantàsticament.

Aquesta obra de Rossini té molt de espiritual i recillidor, i també de brillant i esplendorós, i Josep Vila juntament amb l’Orfeó els solistes i instrumentistes van saber captar l’essència de la partitura i que ho van transmetre cap el públic.

12299104_1025041677546122_1791749632968177183_nFotos: Antoni Bofill