Pavel Haas Quartet al Palau

Temporada 2015-2016 de Palau 100 Cambra

Dimecres, 9 de març de 2016

palau-de-la-musica-catalana

Bohuslav Martinu

– Quartet núm. 3, H. 183

Antonín Dvorák

– Quartet núm. 9 en Re menor, op. 34, B. 75

Ludwig van Beethoven

– Quartet núm. 8 en Mi menor, op. 59 núm. 2 “Razumovski”

 

Pavel Haas Quartet

 

 

Com molts altres creadors de la seva època, el txec Bohuslav Martinu es va sentir atret per la cosmopolita Paris dels anys vint i el 1923 es va instal·lar a la capital francesa, on va viure fins que va fugir als Estats Units quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Imbuït pels nous corrents artístics, el 1929 va escriure el Quartet de corda núm. 3, obra curta, de caràcter experimental, tècnicament exigent i plena de dissonàncies, en la qual tant el jazz com les danses folklòriques de Bohèmia li serviren d’inspiració. Estructurada en tres moviments, segueix l forma clàssica de moviments externs ràpids i un de central lent que aquí té l’efecte d’un blues.

PHQ2012 photo: Marco Borggreve

Entre el 1862 i el 1895 Antonín Dvorák va escriure catorze quartets de corda, eclipsats per la popularitat de l’opus 96, Americà. El núm. 9, en Re menor el va compondre en dues setmanes el desembre de 1877 i el va dedicar a Brahms, el qual, complagut, va recomanar aquesta i una altra obra al seu editor, Friz Simrock, amb una nota que deia: “El millor que un músic ha de tenir ho té Dvorák i es troba en aquestes obres”. Simrock va publicar el quartet i vuit partitures més del compositor txec en només un any, tot contribuint a afermar-ne la reputació. El Quartet núm. 9, una de les seves primeres obres de maduresa, té un caràcter dramàtic. El primer moviment, de textura densa, té reminiscències brahmsianes i el segueix un segon temps eminentment txec amb temes de danses del folklore bohemi. L’Adagio té un aire malenconiós i l’obra acaba amb un vigorós final.

Amb el número d’opus 59, Beethoven va publicar el 1808 els Quartets núm. 7, 8 i 9, encarregats pel comte Andreas Razumovski, ambaixador rus a Viena. Compostos entre el 1806 i el 1807, es van estrenar públicament el 1809 en un clima general d’incomprensió. “No s’entenen”, publicava l’Allgemeine Musikalische Zeitung. Eren obres arriscades per a les convencions de l’època, però que l’oïda d’avui percep com a genuïnament beethovenianes. El núm. 8 va ser escrit la tardor de 1806 i tocat abans d’acabar aquell mateix any en els concerts informals que se celebraven cada dilluns al matí a casa del príncep Lichnovsky. De caràcter intimista, està estructurat en quatre moviments i inclou, com el núm. 7, un tema rus com a concessió a Razumovski; es tracta del tema central del tercer moviment, copiat del llibre de cançons folklòriques publicat el 1790 per Nikolai Lvov i Ivan Prach, tractat en forma fugada. L’obra explora totes les possibilitats expressives i es clou, com és habitual en Beethoven, amb un festival rítmic.

El Pavel Haas Quartet va estar esplèndid en tots els seus sentits: grans interpretacions dels tres quartets que van tocar, gran comunicació cap el públic, gran expressivitat musical i gran cohesió entre ells.

A la primera part van interpretar el complex Quartet núm. 3 de Martinu amb gran virtuosisme, ja que és una partitura que posseeix uns passatges amb gran dificultat tècnica i que la formació va resoldre a la perfecció aportant color i textures molt interessants a la partitura.

Seguidament van interpretar el Quartet núm. 3 de Dvorák amb un canvi de registre al fer una interpretació més lirica i sentimental de la partitura amb una gran expressivitat i musicalitat.

A la segona part es va interpretar el fantàstic Quartet núm. 8 “Razunovski” de Beethoven amb una interpretació espectacular en la seva sonoritat i expressivitat on el Pavel Haas Quartet va aportar a la partitura profunditat, personalitat, maduresa interpretativa i musical creant unes sonoritats interessantísimes amb les cordes jugant amb els forts i els pianos ple de dinàmiques i colors diferents amb una perfecte articulació i resolució tècnica.

Els components del Quartet s’entreguen totalment a la música i al conjunt creant una màgia especial entre ells que comuniquen cap el públic amb una gran energia i força expressiva, que fa que sigui una agrupació amb una personalitat molt marcada tant musicalment com sonorament creant unes interpretacions úniques.