Otello al Liceu

Temporada del Gran Teatre del Liceu 2015-2016

Dies 21, 26, 27, 29, 31 de gener, 1, 4, 5, 7 de febrer

Otello portada

Otello de Giuseppe Verdi: Òpera en quatre actes. Llibret d’Arrigo Boito, basat en el drama Othello de William Shakespeare

Otello: José Cura/Carl Tanner/Marc Heller, Desdemona: Ermonela Jaho/Maria Katzarava, Jago: Marco Vratogna/Ivan Inverardi, Emilia: Olesya Petrova, Cassio: Alexey Dolgov, Roderigo: Vicenç Esteve Madrid, Lodovico: Roman Ialcic, Montano: Damián del Castillo

Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers, Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció musical: Philippe Auguin

Direcció d’escena i coreografia: Andreas Kriegenburg, Escenografia: Harald Thor, Vestuari: Andrea Schraad, Il·luminació: Stefan Bolliger

Producció: Deutsche Oper Berlin

 

Otello va ser estrenada al Teatro alla Scala de Milano el 5 de febrer de 1887.

Otello és la penúltima òpera de Verdi, on va demostrar la seva maduresa com a artista. Amb aquesta òpera, Verdi va tancar un llarg parèntesi, el més llarg de la seva carrera de quinze anys en la trajectòria operística. De tot el seu repertori operistic Otello és la de major intensitat dramàtica, ambició musical i exigència vocal, i ha passat a la història com un exemple de la permanent recerca de la innovació en un creador ja consagrat, doncs Verdi ja tenia setanta-quatre anys quan la va estrenar. Junt amb Aida, estrenada l’any 1871, i Falstaff el 1893 es considerada una de les obres mestres del compositor.

Oteloydesdemona_MuñozDegrain

 

Sobre la producció:

En una entrevista publicada al programa de mà de l’estrena d’aquesta producció a la Deutsche Oper Berlin el maig de 2010 Andreas Kriegenburg reflexiona sobre la seva posada en escena: “La meva primera aproximació a Otello fou mitjançant l’obra de Shakespeare ja fa força anys. La diferència entre dirigir l’Otello de Verdi i el de Shakespeare és que en l’òpera puc subratllar aspectes més generals de la trama sense haver-me de limitar al conflicte amorós. En Verdi la influència de l’entorn bèl·lic és més evident en mostrar com el rang militar d’Otello condiciona el comportament dels personatges. Aquesta realitat de la guerra ens ha dut a traslladar l’acció de l’òpera del port de Xipre de finals del segle XV a un camp de refugiats del segle XXI.

En Otello la qüestió principal és si li és possible, a un soldat, un general en aquest cas, que té el poder de decidir la vida i la mort d’altres persones sense experimentar la menor emoció, obrir la seva vida privada als altres. En aquesta producció suggerim que Otello és un personatge autoritari, capaç de tenir la situació controlada en tot moment, però que en la seva vida privada és insegur, la qual cosa és aprofitada per Jago per plantar la seva llavor”.

Otello Liceu

La posda en escena d’Andreas Kriegenburg es pot estar més o menys d’acord amb el seu plantejament d’ambientar-la en un camp de refugiats. Aquí el que és important es que es perfili i s’entengui la trama de l’historia, i en aquest cas tot això s’enten a la paerfecció. El treball en el perfil psicològic dels personatges està ben treballat on es noten totes les seves angoixes i sentiments humans. En tot moment es respecta al cantant, al llibret i a la música, i això es lo primordial. Quan s’aixeca el teló sobta una mica el decorat al ser en la seva totalitat una especie de lliteres una a sobre l’altre que hi han al fons i en tota la pared de l’escenari, i això al primer moment dona una sensació una mica agobiant, però a mida que va començant la trama t’acostumes com un menbre més de l’acció. El Cor del Liceu es passa tota l’estona engabiat en les lliteres sense moure’s, i això si que és criticable, ja que empobreix l’acció, ja que el cor d’Otello es una part molt important de l’espectacle. Els nens del Cor Infantil els fan servir com a fil conductor de la trama evocant els sentiments més purs i els estats d’ànim dels personatges. En els moments intims d’Otello i Desdemona canvia el decorat i apareix una habitació que representa l’acció a la perfecció sempre amb una llum lúgubre i misteriosa i destacant la llum sobre el llit de la cambra on passa l’acció.

 

La direcció musical de Philippe Auguin va ser molt bona aportant a la partitura força expressiva i personalitat amb precisió. La seva batuta va ser ferma i clara amb uns tempos adequats per el drama Shakespearià i això va ajudar a qu’els cantants es sentíssin còmodes alhora de cantar. L’orquestra va respondre molt bé a les seves indicacions amb un so ple i brillant, al igual qu’el cor que en tot moment va sonar potent i ple en els moments que ho requeria i clar i ben ritmat en els moments més articulats juntament amb un efectiu Cor Infantil de Granollers.

Otello 2

Primer repartiment:

L’Otello de José Cura va ser poderós tant actoralment com vocalment. Cura posseeix una trajectoria amb aquest personatge durant gairebé tota la seva carrera, i això fa que hagi evolucionat el personatge tant vocalment com actoralment durant la seva carrera fins arribar a la perfecció interpretativa, ja que sents a Otello que li emana per tots els  racons del seu cos, mentre ell ha anant madurant  com a persona i artista durant els anys el seu Otello també. La veu està esplèndida amb un timbre molt interssant, personal i potent, i amb una interpretació del personatge totalment endinsada que fa que entenguis a la perfecció la psicologia del personatge en les seves debilitats i les seves virtuts. José Cura aporta al personatge emoció, passió, sensiblitat, temperament, expressivitat i profunditat, ja que és un cantant que sempre interpreta amb honestitat, amor i molta expressivitat arribant sempre a l’emoció, que en el fons per un artista arribar a emocionar es el més important.

Otello 4

Ermonela Jaho va interpretar una Desdemona sensible i expressiva amb una veu fantàstica decbell timbre. És una cantant generosa amb grans dots actorals amb facilitat expressiva amb un total domini tècnic de la seva veu que fa que pugui expressar tot el que sent i de la manera que vol per donar vida als seus personatges amb gran qualitat.

Marco Vratogna va cantar un Jago amb una veu interessant i ben timbrada, però li va faltar més crueltat en el seu personatge.

Otello 7

Segon repartiment:

Carl Tanner va interpretar un Otello segur tècnicament amb una veu ben projectada en tot moment amb un timbre i expressivitat molt adequades pel personatge. La seva interpretació actoral va tenir força i caràcter per interpretar un Otello segur, expressiu i autoritari.

La soprano Maria Katzarava va ser una Desdemona amb una veu càlida amb una molt bona projecció vocal amb potència. El seu personatge el va interpretar amb molta dolçor i subtilesa, i que en la seva ària del començament del quart acte li va aportar sensibilitat i sentit dramàtic.

El Jago de Ivan Inveradi va ser cruel en el seu sentit actoral amb contundència, i que va cantar amb una veu ampolosa i molt ben projectada pel personatge de Jago on el cantant va saber conduir les seves virtuds vocals per encarnar un Jago lo màxim creible.

La Emilia Olesya Petrova va cantar amb una veu rodona de bona projecció amb una convincent actuació.

El Cassio d’Alexey Dolgov va ser creible amb una veu ben projectada amb bona dicció.

La resta de personatges van cantar amb correcció amb bona feina actoral.

Otello 5Fotos: Antoni Bofill