Mitsuko Uchida a Palau 100

Temporada 2015-2016 de Palau 100

Dilluns, 11 de gener de 2016

Mitsuko Uchida PalauWolfgang Amadeus Mozart

– Concert per a piano i orquestra núm. 19 en Fa major KV 459

– Divertimento en Si bemoll menor KV 137 “Simfonia Slazburg”

– Concert per a piano i orquestra núm. 20 en Re menor KV 466

 

Mahler Chamber Orchestra

Mitsuko Uchida – piano i direcció

mozart-456257

Quan Mozart s’establí a Viena el 1781, ho va fer amb l’esperança de fer-se un nom com a compositor i pianista. La intersecció d’aquestes dues disciplines prengué forma en els concerts que va crear, en la majoria dels casos per posar en relleu el seu propi talent com a intèrpret d’un instruemnt que tant admirava.

El Concert per a piano i orquestra núm. 19 va ser compost el desembre de 1784, quan Mozart comtava 28 anys, i posa punt final a la col·lecció de cinc concerts que cristal·litzaren aquell mateix any; curiosament, va ser anomenat Segon Concert de la coronació en ser interpretat el 1790 pel mateix Mozart en l’ascens de Leopod II, juntament amb el Concert de la Coronació núm. 26.

El concert va començar amb el Concert per a piano núm. 19 de Wolfgang Amadeus Mozart.

La pianista Mitsuko Uchida va protagonitzar la part solista a la vegada que dirigia des del piano l’orquestra com feia Mozart quan interpretava ell mateix els seus concerts per a piano. Uchida va crear un vincle especial amb la Mahler Chamber Orchestra on es va poder sentir la fluidesa de la música amb amor i entrega amb una musicalitat fantàstica i elegant amb honestitat. La pianista es va endinsar en la partitura amb maduresa i rigor creant frases boniques i expressives des de el seu teclat amb una conjunció perfecta amb l’orquestra on tots els músics estaven cent per cent entregats a el magnetisme de Mitsuko Uchida.

El Divertimento per a instruments de corda en Si bemoll major KV 137 el qual formava part d’un grup de tres divertimenti -juntament amb le KV 136 i el KV 138-, creats a començament del 1772, en què trobem l’empremta d’un Mozart adolescent de només setze anys, i un estil i forma accentuadaments italians.

La secció de corda va tocar el Divertimento en Si bemoll major fent de director el seu concertino. Musicalment va sonar amb elegancia i musicalitat càlida amb expressivitat. La Mahler Chamber Orchestra és una formació d’alt nivell amb uns músics excel·lents i que fa que soni amb un so compacte de qualitat, i al ser una formació de cambra es poden permetre tocar sense director i això fa que la seva implicació dels musics sigui més activa i personal alhora de tocar creant un vicle més fort entre els músics, i això fa que es pugui sentir en aquest cas més l’expressivitat individual per crear una conjunció amb personalitat.

MCO i Uchida ©A Bofill

El Concert per a piano núm. 20 que va ser compost al febrer de 1785, és un dels dos concerts què Mozart va fer servir tonalitat menor, tot dotant a l’obra un caràcter altament dramàtic, una coloració preromàntica i un canvi radical en el discurs, submergit ara en un aprofundiment psicològic i de màxima expressivitat, característiques que es troben en els concerts precedents. El compositor dotà a més d’una entitat més ferma l’orquestra, d’una clara intencionalitat pel que fa a les relacions tímbriques entre el piano i el tutti i una inspiració melòdica molt més rica. És una obra que va obrir l’horitzó a noves perspectives en l’evolució estètica de Mozart, fins a arribar a ser el favorit de Beethoven.

A la segona part es va interpretarel magnific Concert per a piano i orquestra núm. 20. Aquesta es una partitura profunda i molt expressiva de Mozart que requereix una major implicació musical i expressiva que Mitsuko Uchida va saber transmetre cap els músics i el públic. Uchida va jugar amb els cops d’efecte dramàtics de la partitura en el primer moviment per crear una atmosfera misteriosa i alhora angoixant. El segon movin¡ment està ple de poesia musical amb unes frases musicals amb una gran bellesa que es va interpretar amb sensibilitat. Ja al últim moviment més lluminós es va crear una energia i musicalita més extrovertida. La pianista va conjuntar la seva part solista a la perfecció amb l’orquestra creant màgia musical, jugant amb les sonoritats de l’orquestra amb el piano i en els moments que el piano tenia un diàleg amb els instruments de vent els va fer destacar. En aquesta interpretació es va poder sentir tota l’essència de la partitura amb sinceritat i comunicació, va ser un concret fantàstic en mans d’uns interessants intèrprets.

MCO i Uchida 3©A BofillFotos: Antoni Bofill