29 noviembre, 2020

L’OBC i la Tercera de Mahler

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 30 de gener de 2016

OBC portada

Gustav Mahler

– Simfonia núm. 3 en Re menor (1893-1896)

 

Christianne Stotijn – mezzosoprano

Cor Aglepta, Cor Femení Voxalba, Cor Infantil Sant Cugat

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacinal de Catalunya

Pablo González – director

GustavMahler

La Simfonia núm. 3 en Re menor de Gustav Mahler va ser escrita entre 1893 i 1896. Constitueix la peça més llarga de tot el repertori mahlerià. Aquesta simfonia és un veritable himne a la natura, que a estones pot ser líric, poètic i expressar recolliment, i en altres hi domina la grandiositat i una gran solemnitat. En aquesta obra mestra, a més, l’autor expressa incerteses i negits, com en ell era habitual, però, malgrat tot, acaba triomfant l’esperança amb referències religioses, encara que hi domini un esperit profundament humà.

La simfonia, encara que atípica pel seu excessiu nombre de moviments i les marcades diferències de caràcter i estructura d’aquests, és una obra única. El primer moviment, grotesc en la seva concepció, amb penes i treballs pren la forma clàssica de la sonata. S’observen alternances entre dos grups temàtics, encara que correctament desenvolupats i raonadament adaptats a l’estructura de la sonata. La introducció pot ser vista com una evocació a una natura dorment, despertan-se a ritme d’una marxa orquestral. El tercer moviment és una cita d’Alblösung im Sommer, una de les primeres cançons de Mahler. El quart és una adaptació de l’obra de Nietzsche “Així parlà Zarathustra” i el cinquè Es sungen drei Engeln, una peça del Lied de Mahler ” Des Knaben Wunderhorn”.

És a la part final, això no obstant, quan Mahler revela el seu geni vertader per agitar l’ànima. Comença amb un tema central interpretat íntegrament per les cordes, amb una harmonia que evoluciona constantment i una melodia de grans constrastos, des de la suavitat fins a la més clara sonoritat. La simfonia acaba amb una sèrie d’acords en Re major, així com colps de timbal fins a l’acord final que és el més llarg.

La simfonia va ser interpretada amb una batuta clara i efectiva per part de Pablo González amb una visió global de la música de Mahler amb clars contrastos entre els moments brillants i els pianos lineals. Li va apaortar a la partitura colors orquestrals juntament amb uns tempos adequats per la partitura.

Els músics de l’OBC van tocar amb molta professionalitat la extensa simfonia amb un vent brillant i una corda homogenia destacant els solo de trompeta d’Àngel Serrano.

El Cor Infantil Sant Cugat, Cor Aglepta i Cor Femení Voxalba van fer una feina excel·lent amb una afinació impecable, un so molt bonic i de qualitat vocal-tècnica que van aportar bellesa a la seva intervenció.

La mezzosoprano Christianne Stotijn va cantar amb una veu rodona e interessant de carnós timbre amb una tècnica vocal impecable, i que li va apaortar a la seva interpretació expressivitat i qualitat musical.

OBC Mahler