L’OBC i la Simfonia del nou món

Temporada de l’OBC 2014-2015

Dissabte, 11 d’octubre de 2014

OBC portadaBenet Casabalncas

– Darkness Visible

Serguei Prokófiev

– Concert per a piano i orquestra núm. 3 en Do major, op.26 (1917-1921)

Antonín Dvorák

– Simfonia núm. 9 en Mi menor, op. 95 “Nou Món” (1893)

 

Simon Trpceski – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Michal Nesterowicz – director

 

“Darkness Visible” va ser una obra concebuda per Benet Casablancas com un nocturn de grans proporcions que busca indagar en el misteri insondable de la nit, l’obra es caracteritza per l’ús versàtil que l’autor fa de l’orquestra, així com per la varietat tímbrica i textural de la partitura, d’escriptura elaborada i minuciosa.

Sergei Prokófiev va escriure cinc concerts per a piano, el més conegut i interpretat es el núm. 3, obra d’un gran lluïment i virtuosisme. Escrit el 1921 durant unes vacances a la Bretanya i fent servir materials de deu anys abans, tota la partitura transmet una incontenible energia rítmica gràcies una paleta orquestral molt viva i un intel·ligent joc de dissonàncies que esquitxen els passatges més lírics. El concert va ser estrenat el 16 de desembre de 1921 per l’Orquestra Simfònica de Chicago, dirigida per Frederik Stock, amb el mateix compositor al piano.

En la part solista va tocar e pianista Simon Trpceski amb virtuosisme extrovertit amb control tècnic i musical on li va donar tot el caràcter rítmic que necesita la música de Prokófiev. Tot envolcallat amb una direcció impecable i precisa del director Michal Nesterowicz aporatnt a la partitura energia vital amb una orquestra receptiva i molt ben articulada.

_autograph_score_of_Dvořák's_ninth_symphony

Antonín Dvorak va escriure la Simfonia núm. 9 a New York entre el gener i el maig del 1893, quan el compositor dirigia el Conservatori Nacional de la ciutat, en un període que li va permetre familiaritzar-se amb els cants i els balls de les comunitats negres i ameríndies dels Estats Units. Per aquesta raó, sovint s’ha parlat de la influència d’aquesta música en l’obra, un fet que Dvorak va desmentir: “Només he escrit temes propis, als quals he incorporat les peculiaritats de la música ameríndia, però fent servir tots els recursos de ritme, harmonització, contrapunt i color d’una orquestra moderna”. El resultat va ser unaobra plena de força expressiva i rítmica i un gran atractiu melòdic. La Simfonia del Nou Món va ser estrenada al Carnegie Hall per Anton Seidl i la Filharmònica de New York, el 15 de desembre de 1893.

A la segona part es va viure una versió fantàstica de la Simfonai del Nou Món d’Antonín Dvorak.

La interpretació de Nesterowicz juntament amb els músics de l’OBC va ser expressiva, comunicativa amb força, molt musical, intensa i sensitiva. El treball del director va ser fantàstic juntament amb els músics amb una total comunicació entre ells on el director va saber treure el millor rendiment de l’orquestra fent destacar les seves millors virtuts amb un total joc entre les seccions de l’orquestra, per fer que hi hagues un total relleu orquestral on es van poder sentir totes les virtuts de la fantàstica partitura de Dvorak, amb un so brillant i espectacular ple de contrastos sonors. La corda va sonar compacta i densa amb riquesa sonora, amb un vent-fusta dialogant amb qualitat i un vent-metall espectacular molt precís,i a destacar els solos del vent i en especial el del corn anglès al segon moviment en el conegut fragment càlid i sentimental.