L’OBC i la Quarta de Brahms

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 20 de febrer de 2016

12734031_924918020948887_2596985506115116349_nXavier Montsalvatge

– Manfred. Suite (1945)

Robert Schumann

– Concert per a piano i orquestra en La menor, op. 54 (1841-1845)

Johannes Brahms

– Simfonia núm. 4 en Mi menor, op. 98 (1884-1885)

 

Jorge Luis Prats – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono – director

 

Manfred és, sens dubte, un dels poemes més personals de George Gordon Byron. Possible confessió encoberta de l’amor incestuós que l’autor sentia per la seva germanastra Augusta, l’obra va inspirar a Schumann i Txaikovski, i també, molts anys més tard a Xavier Montsalvatge. Atret des de molt jove pel món de la dansa, Montsalvatge va fer de Manfred un ballet que Paul Goubé i Yvonne Alexander van estrenar el 18 d’abril de 1945 al Teatre Coliseum.

El concert va començar amb l’interessant i colorista partitura de Montsalvatge on Ono li va aportar textura orquestral amb coherència i contrastos dinàmics.

jorge_pratsEl Concert per a piano de Robert Schumann té el punt de partida en una Fantasia per a piano que havia completat el 1841 i que, quatre anys més tard, revisada i ampliada amb un segon i tercer moviment, es va convertir en aquest magnífic concert. La seva esposa, Clara Wieck, el va estrenar el 4 de desembre de 1845 a Dresden, i el va tornar a interpretar l’1 de gener de 1846 a Leipzig sota la batuta de Felix Mendelsshon.

Fantàstica interpretació es la que ens va oferir el pianista Jorge Luis Prats del Concert per a piano de Robert Schumann. Prats és un pianista virtuós amb una gran tècnica que toca amb seguretat i expressivitat. Posseeix un so potent del piano amb sensibilitat i força expressiva amb una gran comunicació cap el públic. Sap aprofitar totes les virtuds del teclat amb gran domini per poder interpretar la música amb personalitat i caràcter, on juga amb els colors que li pot treure al piano per fer unes versions úniques de gran qualitat. El concert de Schumann va sonar amb profunditat musical com sonora amb un iteressant discurs musical. Va ser tant aplaudit que ens va oferir dos bisos de propina.

t2-composers-brahms_78904c

Clara Wieck va ser la primera a escoltar, en una versió per a dos pianos, la Simfonia núm. 4 de Johannes Brahms que sentia veritable passió per la víuda de Schumann de qui havia estat el seu mentor. La història recull que Clara va aconsellar a Brahms que refés totalment l’obra, però que aquest, sense fer cas de la recomanació, va dirigir la seva estrena el 25 d’octubre de 1885 a Meiningen.

La Quarta de Brahms en mans de Kazushi Ono va sonar contundent, expressiva i musical, però amb un cert atropellament entre les notes al dirigir amb uns tempos massa precipitats que no es va poder acabar de gaudir de la magnífica partitura de Johannes Brahms. Li va faltar a la direcció asentament en la profunda, apassionada, musical, exuberant i brillant simfonia que hauria sigut molt més interessant amb uns tempos més controlats per poder apreciar tota la bellesa i magnífica instruemntació que posseeix. L’OBC va sonar compacte i amb control malgrat la precipitació dels tempos amb una batuta segura i clara.