L’OBC i el director Jan Willem de Vriend

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 24 d’octubre de 2015

obc portadaWolfgang Amadeus Mozart

– Le nozze di Figaro KV 492, Obertura (1785-1786)

– Concert per a piano i orquestra núm. 9, en Mi bemoll KV 271 “Jeunehomme” (1777)

Franz Joseph Haydn

– Simfonia núm. 103 en Mi bemoll major “Paukenwirbel” (1795)

 

Kristian Bezuidenhaut – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Jan Willem de Vriend – director

mozart_340

L’estrena de l’òpera “Le nozze di Figaro” va tenir lloc a Viena al maig de 1786. Era la primera col·laboració de Mozart amb el llibretista Lorenzo da Ponte, amb qui va acabar creant l’esplendorosa trilogia que completen Don Giovanni i Così fan tutte. La censura havia prohibit Le nozze di Figaro, comèdia de Beaumarchais considerada subversiva, però Da Ponte va convèncer l’emperador dient-li que l’havia convertit en una òpera bufa inofensiva.

El concert va començar amb la magnífica Obertura de Le nozze di Figaro amb la batuta del principal director convidat de l’OBC a partir d’aquesta temporada 2015-2016 Jan Willem de Vriend. La seva energia fresca i molt dinàmica la transmet al públic i als seus músics amb talent i comunicació, i que va cohesionar a la perfecció amb la música de Mozart fent una versió molt viva i musical de l’Obertura de Mozart.

Al gener del 1777, Mlle.Jeunehomme, reconeguda pianista parisenca, va passar per Salzburg i Mozart li va dedicar el Concert per a piano i orquestra en Mi bemoll major K 271. La sorprenent aparició del piano a l’inici de la introducció orquestral és extrany i únic a tota l’obra per a piano i orquestra de Mozart.

La segona obra de la primera part va ser aquest preciós concert per a piano i orquestra núm. 9 i a la part solista va tocar el pianista Kristian Bezuidenhout. Va tocar amb un so cristal·lí i delicat amb una articulació molt clara i ben accentuada en els seus detalls musicals amb un discurs musical lineal i elegant. La direcció de Bezuidenhout va ser clara i sempre pendent del pinista i l’orquetra per una perfecta cohesió.

Haydn

Després d’haver viscut trenta anys al palau del príncep Esterházy, a Hongria, Haydn va viatjar per Europa quan va morir el seu patró, el 1791, i les seves darreres simfonies (93-104) estan destinades al públic de Londres. Va ser estrenada al març de 1795.

La simfonia de Haydn va començar amb un redoble de les timbales que van servir per anunciar l’entrada del director que va entrar mentres sonaven i seguidament va començar a dirigir la simfonia.

La musicalitat i direcció va ser esplèndida amb aire fresc i coherència musical on es van poder sentir tots els detalls de la música de Haydn amb claretat jugant amb les articulacions de lamúsica amb tocs d’efecte amb les trompes naturals i les timbales. L’orquestra va sonar brillant, vistuosa, amb qualitat sonora, amb frasejos interessants i amb una molt bona entrega dels musics de l’OBC amb el seu director. Ha sigut un gran encert de fer el principal director convidat a Jan Willem de Vriend gran coneixedor del repertori clàssic que es tant saludable per les orquestres.