l’obc amb yuja wang i mireia farrés

Temporada de l’OBC 2014-2015

Dissabte, 25 d’octubre de 2014

portada OBCJean-Philippe Rameau

– Hyppolite et Aricie: Suites núm. 1 i 2. Revisió de Vincent D’Indy (1733)

Dmitri D. Xoxtakóvitx

– Concert núm. 1 per a piano, trometa i orquestra de corda en Do menor, op. 35 (1933)

Jan Sibelius

– Simfonia núm. 2 en Re major, op. 43 (1901-1902)

 

Mireia Farrés – trompeta

Yuja Wang – piano

Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Víctor Pablo Pérez – director

 

L’OBC amb el motiu del 250è aniversari de la mort de Jean-Philippe Rameau va interpretar alguns fragments de la primera gran obra escènica, Hippolyte et Aricie, estrenada el 1733 amb notable polèmica perquè, encara l’autor va mantenir alguns dels elements bàsics de l’òpera Lullyana (nombrosos personatges, déus presents en escena, fragments corals i danses), i la música va ser considerada massa moderna. Així i tot, és famós l’elogi que va escriure sobre l’obra André Campra, compositor d’òperes i director en aquells moments de l’Òpera de París: “Hi ha prou música en aquesta òpera per fer-se deu més. Aquest home ens eclipsarà a tots!”.

obc yuja wang mireia farres. 1

Entre l’instint de supervivència i el geni de gran simfonista, Dmitri Xostakóvitx va anar creant una obra complexa i abundant que tant era prohibida i repudiada pel règim soviètic com enaltida i elevada a model d’obra d’art proletària. Xostakóvitx va afrontar la composició del seu primer concert per a instrument solista dedican-se’l a ell mateix com a pianista i es va estrenar a Leningard el 15 d’octubre de 1933. La presència de la trompeta solista és un fet poc usual en un concert per a piano, però ha donat a aquesta obra una popularitat i una peculiaritat innegables. Es tracta d’una obra escrita Xostakòvitx amb 26 anys que ja havia estrenat tres simfonies i que descarrega en aquestes pàgines grans dosis de bon humor, modernitat i, alhora, classicisme amb citacions de Beethoven i Haydn.

En el concert de piano de Xostakòvitx vam tenir dues solistes excepcionals: Mireia Farrés i Yuja Wang.

Desde la primera nota es va interpretar amb intensitat i caràcter amb una total conjunció entre la pianista i la trompetista creant un so brillant, sonor, potent, enriquidor i expressiu. Mireia Farrés va tocar amb gran seguretat, amb una tècnica impecable, amb gran musicalitat i gran interpretació on es van poder sentir tots els registres del seu intrument amb gran perfecció i sensibilitat. Yuja Wang va tocar fantàsticament amb força, expressivitat, gran comunicació i gran cualitat musical. Van aportar a la partitura juntament amb Víctor Pablo Pérez i la secció de corda de l’OBC frescor, profunditat, musicalitat, força interpretativa i comunicació. Va ser una fantàstica interpretació de l’original concert de Xostakóvitx, i l’èxit va ser tant aclamat que les dues solistes ens van obsequiar amb una preciosa versió de peça en forma d’habanera de Maurice Ravel.

obc yuja wang mireia farres. 3

Sibelius va comptar amb un mecenes, el baró Axel Carpelan, que no tenia una gran fortuna que li va gestionar ajudes econòmiques de tercers i va estimular constantment les idees creatives del músic. Precisament, va ser aquest noble qui li va proposar de fer un viatge a Italia en el decurs del qual Sibelius va esbossar la Simfonia núm.2. L’obra es va estrenar a Hèlsinki el 8 de marçde 1902. L’èxit de la simfonia va ser immediat, i ràpidament es va considerar un cant contra l’opressió russa i l’expressió musical de les aspiracions nacionalistes finlandeses. L’obra combina la llum italiana amb la força nòrdica.

La simfonia de Jan Sibelius va sonar potent i musical amb una OBC molt compacte i expressiva. El treball de Víctor Pablo Pérez va ser musical, expressiu i conjuntat amb bon equilibri orquestral. La simfonia de Sibelius es una música densa i expressiva plena de textures orquestrals i sonoritats coloristes que van ser presents en la interpretació amb un metall molt segur i brillant i amb una corda densa i sonora.

obc yuja wang mireia farres. 2