L’OBC amb Ravel i Rachmaninov

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 5 de març de 2016

12799013_931111393662883_370894935298733539_nMaurice Ravel

– Rapsodie Espangole (1907-1908)

– Concert per a piano i orquestra en Sol major (1929-1931)

Sergei Rachmaninov

– Danses simfòniques, op. 45 (1940)

 

Jean-Efflam Bavouzet – piano

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Manuel Hernández Silva – director

 

El que més agradava a Ravel era la varietat tímrica de l’orquestra simfònica i posar en pràctica les seves habilitats com a orquestrador. Acostumava a compondre primerament per al piano, i deprés gaudia donant color a la música amb l’orquestra.

ravell

La influència dels aires d’España en la música de Ravel és notable, sigui en les melodies, els ritmes o les temàtiques. Als vint anys va compondre una peça per a dos pianos titulada Habanera, i quan en tenia trenta-tres la va orquestrar i ampliar, de manera que va passar a formar part d’un gran quadre pictòric inspirat en aires hispans titulat Rapsodie Espangole, estrenada a Paris el 15 de març de 1908.

El concert va començar amb una brillant interpretació de la Rapsodie Espanngole de Ravel amb un so brillant i ferm per part de l’OBC i amb una batuta clara de Manuel Hernández Silva.

Ravel va compondre dos concerts per a piano simultàniament: el Concert per a piano en Sol major, estrenat el 14 de gener de 1932, i el Concert per a la mà esquerra, estrenat nou dies abans i dedicat a un pianista que havia perdut la mà dreta durant la Primera Guerra Mundial. Així com el segon Concert és intimista i carregat de reflexió, el primer Concert va ser plantejat com un divertimento, una obra fàcilment digerible, plena de bon humor, però no per això fàcil d’executar: inclou girs jazzístics, polirítmes i, fins i tot, esquitxos de música popular. Va estar dedicat a la pianista francesa Marguerite Long.

El Concert per a piano i orquestra en Sol major de Ravel va comptar amb el pianista Jean-Efflam Bavouzet que va fer una interpretació clara i coherent amb una bona tècnica pianistica i bona musicalitat. Bavouzet és un pianista amb virtuosisme i entrega que ens va oferir dos bisos al cloure el Concert de Ravel. El director li va aportar lluminositat i color a l’orquestra.

rachmaninoff-600

Rachmaninov va destacar com a pianista, com a director d’orquestra i com a compositor. Va marxar de Rusia durant la revolució de 1917 i ja no hi va tornar mai més. Fins llavors havia compost una quarantena d’obres. Durant els següents vint-i-sis anys, amarat de melangia i centrat en la seva faceta d’intèrpret, només en va compondre sis més. La seva última obra, les Danses simfòniques, és del 1940, i la va estrenar l’Orquestra de Filadèlfia fa setanta-cinc anys, el 4 de gener de 1941. Es tracta d’una obra ambiciosa, plena de ritme i de color dividida en tres moviments, que al manuscrit portaven els títols Migdia, Capvespre i Mitjanit. La partitura mira cap a la seva estimada Rusia, amb la utilització d’alguns temes russos, sobretot de la litúrgia ortodoxa, però també música tradicional.

A la segona part es van interpretar les fantàstiques Danses simfòniques de Rachmaninov amb una bona feina pert part del director que va fer una versió plena de contrastos sonors i textures orquestrals riques amb una bona direcció molt precisa i musical, que va fer que l’OBC sonés potent, brillant, segura i molt precisa en la seva conjunció amb una bona entrega dels músics cap el director amb expressivitat i rigor.