l’obc amb emmanuel Krivine

Temporada de l’OBC 2014-2015

Dissabte, 18 d’octubre de 2014

OBC portada KrivineCésar Franck

– Simfonia en Re menor, op. 48 (1886-1888)

Gabriel Fauré

– Rèquiem, op. 48 (1877)

 

Elisenda Pujals- soprano

Lauri Vasar – baríton

Cor Madrigal

Cor Lieder Càmera

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Emmanuel Krivine – director

 

César Franck es va formar a França, tot i haver nascut a Lieja fill de pares alemanys va escriure una primitiva simfonia que no ens ha arribat, i després d’aixó no va tornar a explorar aquesta forma fins quaranta anys més tard, ja en plena maduresa. La Simfonia en Re menor enllaça amb Beethoven mitjançant la citació d’un motiu d’un quartet, si bé és rítmicament irregular, presenta característiques originals com ara una orquestració compacta clarament influïda per l’orgue en què destaca l’ús d’un corn anglès, instrument insòlit per l’època. S’estructura en tres moviments, tot i que conté tots els elements propis dels quatre d’una simfonia clàssica. L’últim moviment recupera els temes que han anat apareixent, fins arribar a un final apoteòsic. Dedicada a Henri Duparc, la simfonia es va estrenar al febrer de 1889 a la Societat de Concerts del Conservatori de Paris i va patir una rebuda hostil tant per part de la crítica com del públic.

César_Franck

El concert va començar amb la fantàstica Simfonia en Re de César Franck. En aquest concert es va comptar amb el principal director convidat de l’OBC Emmanuel Krivine, i com sempre ens té acostumats a unes interpretacions de gran vàlua artística.

La interpretació de la simfonia va ser molt musical amb un bon treball orquestral en tots els seus sentits, amb un gran equilibri entre el vent i la corda, donant relleu sempre en la secció concreta quan es necesita. L’OBC amb Emmanuel Krivine sempre sona fantàsticament i receptiva sota la seva batuta amb gran vida i expressivitat, i sempre treient el millor de la formació on va sonar una corda densa i expressiva i un vent brillant i compacte. Krivine li va aportar a Franck dramatísme controlat, expressivitat comunicativa, misteri, soletat, fescor i qualitat, i que l’OBC va transmetre a la perfecció amb una conducció intel·ligent per sempre donar-li sentit a la música per treure el màxim rendiment.

El Requiem de Gabriel Fauré s’aparta d’altres misses de difunts en el fet d’evitar els terrors del judici final i no expressar la por de la mort, sinó la pau del descans etern. Fauré, que no s’identifica amb el dogma, sinó que veu la mort com un alliberament feliç, posa el seu domini de la modalitat i la tonalitat al servei d’una tria personal de textos que no encaixa amb els requisits litúrgics. La gènesi de l’obra és irregular: el nucli es va escriure en només tres mesos, però l’autor va trigar vint anys a completar-la definitivament. N’hi ha per tant nombroses versions, que van des d’una primera de només cinc moviments, composta per als modestos recursos de La Madeleine de Paris, fins a la versió per a orquestra simfònica suggerida per l’editor a pesar de les reticències de Fauré, que, contràriament al que va passar, desitjava que el Requiem s’interpretés a les esglèsies, més que no pas a les sales de concerts.

Gabriel_Fauré,_devant_son_piano,_dans_son_appartement_boulevard_Malesherbes

A la segona part es va interpretar el Requiem de Gabriel Fauré amb el Cor Lieder Càmera, el Cor Madrigal, la soprana Elisenda Pujals i el baríton Lauri Vasar.

La partitura de Fauré està plena de sensibilitat, de dolçor, de soletat, de dolor, de pau i de comunicació al ser una partitura molt especial i única. Tota aquesta sensibilitat i màgia que posseeix la partitura la va transmetre Emmanuel Krivine amb una interpretació sublim amb sentiment i profunditat on es va treballar tot el sentit de la paraula amb la música on es van poder sentir tots els matisos amb un treball minuciós de molta qualitat. Va conjuntar perfectament les veus del cor amb l’orquestra aconseguint un climax molt interessant i captador on es va transmetre tot el sentit dramàtic de la partitura amb moments delicats, espirituals i altres amb força.

L’OBC va tocar amb una secció de corda reduida, amb arpa, trompes, trompetes i trombons on els músics es van entregar a la perfecció a la partitura.

Els cors Madrigal i Lieder Càmera van fer com sempre una feina conjunta fantàstica amb una so omogeni amb bona afinació i bona dicció amb un bon control tènic i musical, on Krivine va poder expressar a traves del cor tota la exprexivitat de la partitura.

La soprano Elisenda Pujals va cantar correctament, i el baríton Lauri Vasar va fer una interptetació fantàstica amb expressivitat i emoció amb una veu de bell tímbre amb una técnica impecable i una dicció prefecta, i que li va aportar a la interpretació dramatísme i qualitat per acabar d’arrodonir una versió molt sensible i comunicativa.

obc requiem fauré