L’OBC a la Sagrada Família

Temporada de l’OBC 2015-2016. Concert inagural

Diumenge, 20 de setembre de 2015

obc

Bernat Vivancos Farrás

– Improvisation I, per a gran orgue (1999)

Toru Takemitsu

– Signals from Heaven I. Day Signal (1987)

– Signals from Heaven II. Night Signal (1987)

Wolfgang Amadeus Mozart

– Exsultate, jubilate, KV 158a (1773)

Gabriel Fauré

– Rèquiem, op. 48 (1877)

 

Maria Hinojosa, Mª Eugenia Boix – sopranos

Josep Ramon Olivé – baríton

Juan De la Rubia – orgue

Cor Madrigal (dirc. Mireia Barrera)

Cor Jove de l’Orfeó Català (dirc. Esteve Nabona)

Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono – director

obc 2

Improvisation I per a orgue de Bernat Vivancos és fruit de la inspiració d’haver escoltat un dels grans virtuosos del nostre temps, Olivier Latry, mentre improvisava al final de les misses a Notre Dame de París.

El concert va començar amb la fantasmagòtica partitura de Bernat Vivancos que va donar un ambient interessant a la monumental de temàtica vegetal Sagrada Família amb una interpretació impecable i expressiva per part de Juan De la Rubia.

Estrenades l’any 1987, les dues parts que conformen Signals from Heaven de Toru Takemitsu esdevenen una resposta, a finals del segle XX, a les harmonies i als timbres de Debussy. El compositor va dir sobre la seva obra: “La meva música és com un senyal enviat cap a allò que ens és deconegut. És més, jo imagino i crec que el meu senyal acabarà trobant-ne un altre, i que de l’intercanvi físic entre tots dos apareixerà una nova harmonia”.

Les obres de Toru Takemitsu eren interpretades per dos grups de metalls alhora de l’OBC. La seva interpretació va ser amb una conjunció compacte i detallista amb un so de qualitat.

Mozart va crear l’Exsultate jubilate durant el seu darrer viatge a Itàlia, entre 1772 i 1773. Hi va anar amb motiu de l’estrena de Lucio Silla a La Scala de Milan, i el primo uomo que encapçalava el repartiment, Venanzio Rauzzini, el va impressionar tant que va esciure aquest motet pensant en la seva veu.

A la part solista va cantar la soprano Maria Hinojosa amb una interpretació correcta amb unes agilitats clares i precises, amb un color de veu una mica desigual entre els registres aguts-greus i forts-pianos. La direcció va ser elegant i neta.

obc 1

El Requiem de Gabriel Fauré fou compost en la seva major part entre els mesos d’octubre i de novembre de 1887, i estrenat a l’església de la Madeleine de Paris l’any 1888. Altres parts d’aquest Requiem es van compondre en dues parts; una primera en aquells mesos i una segona vers el 1892. Es va estrenar amb orquestra de cambra com a primera versió que va escriure, però la partitura que es va publicar l’any 1901 com a segona versió ja contava amb una orquestra simfònica, resultat de diferents proves que va fer en les execucions que es van fer de l’obra al llarg de la dècada de 1890. El seu Requiem va ser interpretat en el funeral de Fauré el 1929.

El Requiem de Fauré va ser interpretat amb intensitat sonora i musical amb una batuta clara i precisa per part de Kazushi Ono amb un bon treball amb els cors, solistes i orquestra que li van aportar qualitat musical a la partitura.

Els Cors Madrigal i Cor Jove van cantar amb un so conjuntat, equilibrat i rodo amb una perfecte dicció, i com sempre ens tenen acostumats amb una molt bona feina prèvia de preperació per part dels seus director Mireia Barrera i Esteve Nabona juntament amb els seus excel·lents cantàires. Els cors van respondre a la perfecció les indicacions del director de l’OBC.

La soprano Mª Eugenia Boix va cantar correctament la part solista del Pie Jesu, i el baríton Josep Ramon Olivé va cantar amb expressivitat i bon gust musical.

L’OBC  va tocar amb un so de qualitat i que va mostrar una molt bona cohesió amb el seu nou director titular Kazushi Ono.

obc 3