La Sinfónica Juvenil de Caracas al Palau

Temporada “Tardes al Palau” 2015-2016

Dijous, 22 d’octubre de 2015

image002Inocente Carreño

– Suite margariteña

Igor Stravinsky

– L’ocell de foc (suite)

Dmitri Xostakóvitx

– Simfonia núm. 5, en Re menor, op. 47

 

Sinfónica Juvenil de Caracas

Dietrich Paredes – director

 

L’orquestra Sinfónica Juvenil de Caracas ha esdevingut una de les fites més importants del Sistema Nacional de Orquestas y Coros Juveniles e Infantiles de Venezuela fundat pel mestre José Antonio Abreu. Gaudeix d’un sòlid nivell musical, forjat amb dedicació pel seu director musical, Dietrich Paredes, durant més d’una dècada, en què els músics han seguit un intens treball de formació, tant individual com col·lectiu, manifestant en la interpretació d’obres exigents del repertori simfònic, en l’execució de grans muntatges simfonicocorals i també de música de cambra, especialment de joves compositors llatinoamericans.

sinfónica

L’obra “Suite margariteña” del compositor veneçolà Inocente Carreño és un homenantge i un retrat de la seva illa natal, Margarita, situada al Carib. Carreño és un dels grans mestres del que hom ha anomenat el nacionalisme musical veneçolà. L’obra que també rep la denominació de “Margarita”, glosa sinfónica, es va estrenar el 25 de novembre de 1954.

Amb una brillant patitura van començar la fantàstica “Sinfónica Juvenil de Caracas” on es va pder sentir l’orquestra amb tot el seu dispositiu i esplendor.

La suite de L’ocell de foc d’Igor Stravinsky s’alimenta del material del ballet homònim estrenat el 25 de juny de 1910 a París. Dels dinou números del ballet, Stravinsky en va extreure tres suites, de les quals la més interpretada és la número 2. Presenta una orquestra més reduïda que no pas el ballet i està integrada per cinc números. L’ambient màgic d’aquesta partitura té encara molt a veure amb el llenguatge de Rimski-Kórsakov, però hi ha moltes pistes del que serà Stravinsky en el futur.

La partitura d’Stravinsky es va interpretar amb rigor tant musical com de direcció musical per part de Dietrich Paredes que va fer una versió acurada amb tots els seus detalls tímbrics i de colors intrumentals on es va poder apreciar el gran nivell de tots els components de l’orquestra tant en les parts solistes del vent com en una compacte i poderosa corda.

L’estrena de l’òpera Lady Machbeth del districte del Mtsensk (22 de gener de 1934) de Dmitri Xostakóvitx va obtenir una crítica furibunda al diari oficial de l’aparell del partit Pravda i la Simfonia núm. 4 tampoc no va agradar gens. Xostakóvitx sabia prou bé que s’havia de guanyar novament els membres del Partit Comunista amb una obra que estigués en línia amb l’estètica i els valors proletaris. És en aquest contesxt que va néixer la Simfonia núm. 5.

sinfonica-juvenil-de-caracas

Un director molt jove havia de ser-ne l’encarregat de l’estrena, es tractava d’Ievgueni Mravinski. En aquell moments tenia 34 anys i malgrat que en començar el període de preparació de l’obra amb el mestre Xostakóvitx semblava que no s’entenien gaire, no van trigar a fer-se bons amics i a col·laborar estretament perquè aquella estrena fos un èxit. Estructurada en quatre moviments, el dramatisme d’aquesta composició va penetrar profundament en els oients. Els elements eslaus s’hi escolten clarament, a fi d’evidenciar el vincle amb el sentiment nacionalista rus i així restablir i satisfer el compromís amb les autoritats.

La simfonia de Xostakóvitx va ser el plat fort del concert, tant per la envergadura de la partitura com per l’interpretació que es va executar.

Sobta molt veure i escoltar nois i noies entre les edats dels 14 als 23 anys que puguin tocar una partitura tant complexa com la Cinquena Simfonia de Xostakóvitx amb la maduresa, entrega absoluta a la música, profesionalitat, disciplina i l’alt nivell que posseeixen els membres de l’orquestra Sinfónica Juvenil de Caracas. La expressivitat que transmeten arriba a l’emoció amb una energia fresca i potent interpretant la música de Xostakóvitx amb profunditat i reflexió. L’orquestra va sonar amb potència sonora, amb un so brillant de gran seguretat, amb una musicalitat treballada i endinsada amb una direcció contundent amb un treball fantàstic amb els musics. Van haver moments dramàtics amb altres vius i musicals amb un tercer moviment (Largo) amb una musicalitat expressiva plena de lirisme i comunicació. El director Dietrich Paredes té una gran comunicació amb els seus músics i un gran control de l’orquestra per poder modelar-la a la perfecció per extreure tot el potencial i talent de l’orquestra. El vent va sonar precis en la fusta i brillant en el metall, la percusió va ser clara i molt rítmica i la corda va sonar densa amb una excel·lent sonoritat de gran qualitat.