29 noviembre, 2020

La Budapest Festival Orchestra a Palau 100

Temporada 2014-2015 de Palau 100

Dimarts, 14 d’octubre de 2014

palau 100

Richard Strauss

– Vier letze Lieder

Gustav Mahler

– Lieder eines fahrender Gesellen

– Simfonia núm. 4, en Sol major

 

Miah Persson – soprano

Tassis Christoyannis – baríton

Budapest Festival Orchestra

Iván Fischer – director

 

Richard Strauss va escriure els Vier letze Lieder al final de la seva vida. Tria tres poemes de Hermann Hesse (Primavera, Setembre i A l’anar a dormir) i un de Joseph von Eichendorf (El capvespre) que parlen de la mort propera i de la serena acceptació del final del camí. La música que escriu Strauss té una orquestració exuberant i és d’una inspiració insuperable. Enmig d’aquesta nostàlgia i tristesa, ens mostra una pau i una esperança que no és expressable en paraules, només amb música.

Va començar el concert amb les últimes cançons de Richard Strauss amb la soprano Miah Persson juntament amb la Budapest Festival Orchestra amb la direcció d’Iván Fischer.

La interpretació a càrrec de la soprano va ser molt musical, amb elegancia, amb afinanció i bona dicció, i amb una direcció molt efectista sempre pendent de la solista amb uns volums molt equilibrats on en cap moment van tapar la veu. L’orquestra va sonar molt conjuntada amb un so rodó i equilibrat on el director va treballar el fraseig i la musicalitat per fer una interpretació sencilla i calmada amb sensació de pau musical.

Gustav-Mahler33

Gustav Mahler escriu el seu cicle de cançons dels Lieder eines fahrenden Gesellen (Camarada errant) quan té 22 anys. La lletra de les cançons son seves, excepte la primera, que modifica un dels poemes populars del cicle del Corn de l’infant. En aquests textos, Mahler presenta la majoria dels grans temes que seran referents a la seva obra: la solitud, sentir-se estranger a tot arreu; la mort sempre propera, com a element tràgic però alhora com a descans definitiu; la terra i la natura, com a espai de consol, que més tard l’aproparà al panteisme; l’amor trencat, com a metàfora de la nostàlgia del paradís perdut, i la nit, obscura i misteriosa. Tots aquests temes són expressats en els cançons i en totes les seves obres.

En la partitura de Mahler va cantar el baríton Tassis Christoyannis que va fer una interpretació molt expressiva, carnal i sentimental. El director va jugar amb els contrastos sonors i va aportar a la partitura sentit dramàtic i musical. En tot moment es va poder apreciar la riquesa sonora de la partitura amb un cantant completament entregat a la música i a la passió.

bfo 1

Gustav Mahler escriu en 1892 el lied “La vida celestial” que expressa la visió del cel a través d’uns ulls infantils. Despés d’escriure la música, decideix que vol que una de les seves sinfonies acabi amb aquesta cançó. Descarta que sigui el final de la seva Tercera Simfonia i decideix escriure una nova obra simfònica que sigui un intinerari, un camí que vagi a parar a aquest lied i així ho l’inclou en la Quarta Simfonia. En la seva estrena al 1901 a Munic, va rebre una freda recepció, amb apaludiments de cortesia. Aquest fet va sorpendre molt a Mahler, acostumat com estava al rebuig frontal o a l’entusiasme fervorós, però mai a la indiferència. Es va arribar a plantejar si calia revisar l’obra, però per sort no ho vafer.

A la segona part es va poder sentir la meravellosa Quarta Simfonia de Gustav Mahler. La interpretació que va plantejar Iván Fischer va ser molt fresca en el sentit de les imitacions de la natura que posseeix la partitura, on es van poder sentir ocells, llum, aire i flors, i que es va remarcar en tot moment. El treball de l’orquestra va ser fantàstic on es va poder apreciar tots els diàlegs interns entre els instruments que posseeix la partitura amb els contrastos de la llum i la foscor i de l’alegria a la soletat.

La Budapest Festival Orchestra es una formació de nivell que posseeix una corda ferma i potent, un metall equilibrat i una fusta fantàstica i que toquen amb total compenetració entre ells amb una direcció clara, efectiva i molt precisa que fa que el conjunt transmeti unitat musical en la seva musicalitat i en la seva execució. Es va passar de la plenitud sonora en el primer i segon moviment, fins a la intimitat i recolliment emotiu del tercer, per acabar amb un dolç quart moviment amb la soprano Miah Persson.

bfo