Joshua Bell i l’OBC

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 3 d’octubre de 2015

obc portadaManuel Oltra

– L’Alimara, poema simfònic per a dues cobles i percussió. Versió orquestral de l’autor. (1983)

Édouard Lalo

– Simfonia espayola per a violí i orquestra, op.21 (1874)

Alberto Ginastera

– Estancia, op.8. Ballet (1941)

Maurice Ravel

– Bolero (1928)

 

Joshua Bell – violí

Fernando Rios Palacios – narrador

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Ramón Tebar – director

 

El concert va començar amb la partitura L’Alimara de Manuel Oltra per omenatjar la recent mort del compositor.

Perfum espayol, lirisme i virtuosisme enlluernador. Amb aquestes armes de seducció Lalo va assegurar l’èxit de la Simfonia espanyola per a violí i orquestra, dedicada i estrenada triomfalment pel llegendari vortuós navarrès Pablo Sarasate el 7 de febrer de 1875 a París. No és ni una simfonia ni un concert convencional, sinó més aviat una espècie de suite, o simfonia concertant, en cinc moviments, en els quals l’ús de ritmes espanyols, sobretot l’havanera, justifíca el seu títol, encara que l’autenticitat de les fonts sigui dubtosa.

En la Simfonia espanyola d’Édouard Lalo va tocar a la part solista el fantàstic violinista Joshua Bell. I fantàstica va ser la seva interpretació amb un so magnífic i poderós, amb gran virtuosisme des del principi fins al final amb un total domini de l’instrument. Bell és un violinista apassionat en les seves interpreacions amb una gran entrega tant musical com expressiva que fa que siguin del tot personals. L’èxit va ser tant rotund que ens va deleitar amb una magnífica versió de la preciosa Méditation de Thaïs de Jules Massenet interpretada amb gran sensibilitat.

NovaTemporadaOBC_830X300També la petjada del folklore és present al ballet en un acte i cinc escenes “Estancia” de Ginastera. Obra de joventut, escrita per encàrrec de l’American Ballet Caravan de Lincoln Kirstein, plasma la vida quotidiana dels gauchos en una estancia (un ranxo argentí) de la Pampa, des de l’alba fins al capvespre. Encara que el ballet no va ser representat fins al 1952, la suite estrenada per l’autor el 1943 va obtenir un gra èxit.

La partitura de Ginastera va ser interpretada amb narradaor encarnat pel cantant de tangos argentí Fernando Rios Palacios, recitant amb una veu profunda i de bona dicció poemes del poeta també argentí Martin Fierro, que es van entrellaçar entre les escenes on es descrivien la música i el seu context amb claredat. La direcció de Ramón Tebar va ser clara, segura, contundent, expressiva i molt musical, ja que aquest direcctor posseeix una batuta poderosa on aconsegueix que tots els músics de l’orquestra es conjuntin a la perfecció amb ell per poder fer unes interpretacions unificades i equilibrades. Estancia va estar plena de colors orquestrals, es va aportar molta força i expressivitat necesaries per la impactant partitura de Ginastera. L’OBC va estar cent per cent entregada al director i a la interpretació amb una alt nivell, amb un metall brillant i potent, una percusió molt precisa i una corda homogènia.

Ravel descrivia el seu cèlebre Bolero com “un ball de moviment molt moderat i constantment uniforme, tant per la melodia i l’harmonia com pel ritme”. “Abans de l’estrena vaig fer publicar un advertiment en què precisava que havia escrit una peça de 17 minuts que consistien únicament en un teixit orquestral sense música”, amb aquesta declaració, Ravel va alimentar l’escàndol en una vetllada històrica que va tenir lloc el 22 de novembre de 1928 a l’Òpera de París, amb la mítica Ida Rubinstein, a qui va dedicar l’obra, ballant una coreografía creada per Bronislava Nijinska.

Per acabar el concert es va interpretar el Bolero de Ravel amb una interpretació intensa amb tensió musical en la seva conducció, ja que és una partitura que va del pianissimo al fortissimo amb una extrordinària orquestració de Ravel que fa que la música vagi sola poc a poc fins arribar a la extenuació. El solistes de l’OBC van tocar amb professionalitat les compromeses intervencions amb una direcció clara i contundent per part de Ramón Tebar.