Isabelle Faust, Antoni Wit i l’OBC

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 7 de novembre de 2015 OBC portadaMaurice Ravel

– Ma mère l’Oye. Cinc peces infantils (1911)

Serguei Prokófiev

– Concert per a violí i orquestra núm. 1 en Re major, op. 19 (1916-1917)

Dmitir Xostakóvitx

– Simfonia núm. 1 en Fa menor, op. 10 (1924-1925)

Isabelle Faust – violí

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Antoni Wit – director

Antoni Wit of Poland conducts the musici

Concebut com una suite per a piano a quatre mans, que reunia cinc miniatures embolicades en l’atmosfera màgica dels contes de fades, Ma mère l’Oye mostra la fascinació de Maurice Ravel pel món infantil. L’obra, inspirada en els Contes de la meva mare, l’oca, de Charles Perrault, s’obre amb la malenconiosa Pavane de la Belle au bois dormant. Les atmosferes, de vegades inquietants, atorguen una especial identitat a aquestes miniatures des de la pavana inicial, que evoluciona sobre una melodia transparent fins al final. Curiosament, Ravel no busca grans efectes en aquesta refinada partitura, sinó la depuració del llenguatge i la subtilesa orquestral.

El concert va començar amb la esquisida partitura de Ravel amb una interpretació transparent i molt musical amb una direcció clara amb contarstos sonors i coloristes.

Serguei Prokófiev tenia 26 anys quan va escriure el Concert núm. 1, l’estrena del qual va tenir lloc el 18 d’octubre de 1923 a París, amb Marcel Darrieux com a solista i direcció de Serguei Kussevitski. La influència dels seus anys fora de Rússia atorga més energia i profunditat dramàtica al seu pensament.

Obc

A la part solista va tocar la violinista Isabelle Faust amb seguretat tècnica durant tota la partitura amb control absolut del seu intrument per interpretar una composició difícil i complexa per el violinista, i que ella la va abordar a la perfecció amb unes dobles cordes plenes i afinades, amb virtuosisme i on so preciòs del seu instrument amb expressivitat. El director Antoni Wit va fer una direcció controlada en tot moment amb un gest ferm i musical aportant expressivitat a la partitura.

Al juny del 1925, amb només 19 anys, Dmitri Xostakóitx va concloure els estudis al Conservatori presentant una simfonia que va causar sensació, primer als seus professors i, un any després, al públic que el 12 de maig de 1926 va assistir a l’estrena de la Simfonia núm. 1. L’extraordinària partitura, una autèntica explosió de talent d’un músic superdotat, va triomfar ràpidament a Europa i els Estats Units, amb estrenes a Berlín i Filadèlfia a càrrec, respectivament, de directors tan famosos com Bruno Walter i Leopold Stokowski.

dmitri-shostakovich_c_jpg_681x349_crop_upscale_q95

La simfonia va sonar amb una OBC exultan timbricament amb una direcció impecable per part del fantàstic director Antoni Wit, que va dirigir amb autoritat, carisme i excel·lencia la partitura de Xostakóvitx. El director posseeix una gran qualitat tècnica i musical amb un gran talent i un saber com treballar amb les orquestres per poder oferir el màxim rendiment dels músics per fer la millor versió possible de la partiutra que interpreten. La simfonia va sonar brillant, expressiva, amb dramatisme i lirisme i amb entrega dels músics cap un director realment fantàstic que va fer que l’OBC sonés amb les seves millors qualitats.