Hansel i Gretel al Palau

Temporada del Cicle Coral Orfeó Català 2015-2016

Diumenge, 19 de juny de 2016

8823125_origEngelbert Humperdink

– Hansel i Gretel. Llibret d’Adelheid Wette, basat en el conte homònim dels germans Grimm. Versió catalana de Joan Maragall, adaptació musical d’Albert Romaní.

 

Hansel: Alba Valdivieso/Txell Sánchez. Gretel: Sira Sadurní/Marina Messeguer. La bruixa: Margarida Codina Natividade. El nin d’Arenes: Júlia Guix. El nin de la Rosada: Amàlia Cuena

Cor Infantil de l’Orfeó Català (Glòria Coma i Pedrals – directora)

Orquestra de Cambra de Granollers

Direcció escènica de Comediants: Jaume Bernadet Munné -direcció artística. Jin Hua Kuan -adjunta de direcció. Montse Colomé – coreografia. Nona Umbert -vestuari. Marc Figuerola -decorats.

Josep Vila Jover – direcció musical

13427870_1154890607894561_1649859739611442992_n

Engelbert Humperdinck va definir la seva primera òpera, Hänsel und Gretel, com una òpera de fades. Escrita entre el 1891 i el 1892, el llibret original basat en el conte homònim dels germans Grimm és de la germana del compositor, Adelheid Wette. L’adaptació que es va fer al Palau en petit format que va fer el compositor Albert Romaní, a partir de la versió catalana del poeta Joan Maragall, publicada l’any 1901 amb el títol de Ton i Guida.

Estrenada el 1893 al Hoftheater de Weimar amb Richard Strauss a la batuta, la música de Hänsel und Gretel és una pura delícia per com el compositor estilitza melodies i cançons populars infantils, fet que de seguida la va convertir en una òpera molt popular a Europa. Humperdinck havia estat assistent de Richard Wagner i les seves obres seguien l’estil del gran compositor alemany, alhora que el fet de recollir cançons populars alemanyes s’adeia perfectament amb l’esperit wagnerià.

Aquesta versió de Hänsel und Gretel, parteix de l’adaptació que Albert Romaní va fer per a cors i orquestra infantils amb motiu del 30è aniversari de L’Arc, el 1996. Jaume Bernadet Munné explica sobre l’adaptació:” Per aquesta ocasió he volgut donar més protagonisme a la bruixa i també hi he incorporat dos moments que per a mi són essencials en el conte i que en la partitura no quedaven reflectits: el camí de molletes i rosegons de pa que els ocells es mengen i el passatge en què Hänsel roman tancat a la gàbia de la bruixa”.

13423710_1152930848090537_1468413067992056142_n

Fantàstica proposta del Cor Infantil de l’Orfeó Català al posar en escena aquesta adaptació d’Albert Romaní del Hänsel und Gretel d’Engelbert Humperdink.

La directora del Cor Infantil Glòria Coma i Pedrals  ha fet una gran feima amb els petits cantaires on sap treure el millor d’ells, amb una gran qualitat vocal tant tècnica com sonora am un preciós timbre, amb una perfecta afinació i dicció, on els nens van cantar amb absoluta soltura donada la posada en escena on tenien que actuar i cantar alhora, com en el seu alt nivell vocal, donat que la partitura exigeix un alt perfeccionament vocal. El Cor va cantar amb un gran entusiasme i energia amb una total implicació que van transmetre cap el públic comunicant alegria. La feina actoral dels cantants va ser molt notable amb la feina que va fer Comediants amb ells, per la gran seguretat i naturalitat que van mostrar. Les solistes del Cor Infantil que van encarnar els personatges de Hänsel, Gretel, i els nins d’Arenes i de Rosada van fer una feina excel·lent en el seu bon nivell vocal com actoral, on van interpretar els seus personatges amb gran valentia i professionalitat.

La posada en escena de Comediants va ser molt encertada tant per la senzillesa que calia per fer-la amb nens, on ells es van sentir molt còmodes, com per l’efecte visual que van aconseguir amb l’atrezzo. Van idear unes enginioses escombres amb branques que servien tant per netejar com girant-les per fer del bosc on Hänsel i Gretel es perden. La casa de xocolata de la bruixa era una reproducció del pavelló de la porteria del Parc Güell, on Gaudí es va inspirar amb el conte de Hänsel i Gretel.

La direcció musical de Josep Vila Jover va ser molt precisa i musical amb absoluta cura cap els cantaires i la cantant Margarida Codina que va fer una bruixa efectiva. L’instrumentació de l’adaptació d’Albert Romaní constava de pecussió, piano, flauta, clarinet, oboè, fagot, trompa i contrabaix que van fer una bona feina els menbres de l’Orquestra de Cambra de Granollers tant interpretativa com musical.

13413608_1152930854757203_2444142752283025972_n