Estiu al Palau II

San Miguel Mas i Mas Festival-Estiu al Palau 2014

Dilluns, 18 d’agost de 2014

palau de la musica Rodriguez SalvaEnric Granados

– Allegro de concert

– Valsos poètics

– Goyescas: La Maja i el ruiseñor, El pelele

Isaac Albéniz

– España (seis hojas de álbum), op. 165

– Iberia, cuaderno 1

Lluís Rodríguez Salvà – piano

 

Isaac Albéniz i Enric Granados són els primers iniciadors del nacionalisme musical espanyol sota la influència de Felip Pedrell. L’Allegro de concert de Granados és una peça de gran virtuosisme que deixa de banda els trets nacionalistes per reafirmar-se en la tradició romàntica. Els Valsos poètics són un enfilall de peces breus que el mestre de Lleida segurament va escriure entre 1886-1887, coincidint amb l’estada a Paris per estudiar composició. Es tracta de set valsos amb diversos caràcters que acaben amb la repetició del primer i que donen compte del refinament del mestre. L’obra culminant de Granados són les seves Goyescas o Los majos enamorados que escrigué inspirant-se en algunes de les escenes dels quadres de Goya que tant el van entusiasmar.

El primer quadern de la suite Iberia d’Albéniz està formada per Evocación, El Puerto y Fête-Dieu à Seville -que també es coneix amb el nom de El Corpus en Sevilla-. La primera és una de les peces més reflexives que va escriure mai el mestre amb una forma propera al fandanguillo. El Puerto fa referència a l’ambient de treball del Puerto de Santa María que Albéniz coneixia molt bé. La tercera part del quadern és una de les més complexes per a l’intèrpret i consisteix en la descripció del dia de Corpus Christi a Sevilla.

El pianista Lluís Rodríguez Salvà va anar de menys a més durant el concert en el recorregut de les obres que va interpretar de Granados a la primera part, i d’Albéniz a la segona part.

Va començar el concert amb l’Allegro de concert de Granados amb inseguretat tècnica i musical que va anar millorant a mida que anava avançant el concert, i que va començar a dominar a partir de les peces de Goyescas acavant amb un entusiasta El pelele. A la segona part les partitures d’Albéniz les va interpretar amb una textura colorista amb expressivitat.

El seu discurs musical i tècnic van ser correctes en tot moment amb una musicalitat i un so intimista durant tot el concert. Els seus moments extrovertits i brillants de les partitures els va tocar amb enpenta amb el contrast dels moments lents i lírics que van ser lineals amb una musicalitat plana i poc expressiva.

Lluis Rodríguez Salvà Fotografies