Daphnis et Chloé de Ravel interpretat per l’OBC

Temporada de l’OBC 2015-2016

Dissabte, 26 de setembre de 2015

obc portadaHèctor Parra

– InFALL

Serguei Prokófiev

– Concert pera violí i orquestra núm. 2 en Sol menor, op. 63 (1935)

Maurice Ravel

– Daphnis et Chloé. Simfonia coreogràfica (1909-1912)

 

Vadim Repin – violí

Cor Madrigal (dir. Mireia Barrera)

Cor Lieder Càmera (dir.Elisenda Carrasco)

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

Kazushi Ono – director

 

“InFALL” és una mena de poema simfònic sobre la fràgil existència humana i les forces físiques que mouen l’univers”. Amb aquestes paraules, Hèctor Parra resumeix el sentit d’una obra encarregada i estrenada per l’OBC el 2012 i que avui, com a compositor resident de L’Auditori, presenta en la versió ampliada del 2013. Basada en diferents teories físiques sobre l’esdevenir del’univers, InFALL es pot llegir com la lluita del subjecte per subsistir en un entorn hostil.

obc

L’any 1934, mentre encara era a Paris a l’exili que s’havia imposat el 1918, Serguei Prokófiev defensava una estètica accessible al gran públic basada en melodies senzilles i formes fàcilment recognoscibles. Amb aquestes idees, Prokófiev es posava al costat del discurs oficial del partit i preparava el terreny per a una eventual tornada a Rússia, que va tenir lloc el 1935. Aquell mateix any va escriure el Concert per a violí i orquestra núm.2.

La interpretació per part del violinista Vadim Repin va ser amb una bona tècnica i so del violí amb personalitat i força que necesita la partitura de Prokófiev amb expressivitat i contrastos sonors i dinàmics, amb contrastos lírics i articulats-ritmats. L’OBC va tocar amb seguretat però amb una direcció massa discreta per part de Kazushi Ono on l’orquestra va quedar sempre en segon pla durant tota l’obra i que no la va fer destacar quan la partitura ho requeria.

Daphnis and Chloe. Canvas. 170 x 95 cm.

Maurice Ravel es referia a Daphnis et Chloé com una “simfonia coreogràfica en tres parts, construïda a partir d’una sèrie de temes que asseguren l’homogeneïtat de l’obra”. Ravel va compondre la peça entre el 1909 i el 1912 per encàrrec dels Ballets Russos de Serge Diaguilev. La història que explica ressegueix l’antiga llegenda grega de Daphnis et Chloé: la coneixença i l’enamorament, el rapte d’ella, la intervenció de Pan i la tornada de Chloé amb Daphnis. Les dificultats en la composició de l’obra per part de Ravel van endarrerir, i fins i tot van fer perillar, l’estrena del ballet, que finalment va tenir lloc el 1912. Tot i aquests problemes, la partitura constitueix, sens dubte, una de les obres orquestrals més importants i reeixides del compositor, i mostra la gran habilitat de Ravel en l’ús de les possibilitats de color de l’orquestra.

La partitura de Ravel dirigida per Kazushi Ono va ser interpretada amb esplendor i rigor musical amb totes les indicacions de la partitura que van ser executades a la perfecció. Va haver contrastos sonors i contrastos de textura orquestral amb un so excel·lent en totes les seccions de l’orquestra amb un gran equilibri orquestral. Les parts solistes amb gran dificultat tècnica e interpretativa de la flauta, trompa, clarinet, corn anglès i trompeta van ser interpredes a la perfecció pels solistes de vent de l’OBC amb un alt nivell, i amb una entrega molt positiva per part de tota l’orquestra per interpretar la complexa, màgica i fantàstica partitura de Ravel.

Els Cors Madrigal i Lieder Càmera van fer la seves intervencions de la partitura amb un gran nivell vocal amb un so homogeni de bell timbre de molt bona qualitat sonora, que va aportar a la interpretació un color molt interessant amb moments esplendorosos i altres amb un so delicat i misteriós.

obc 1