Cuarteto Quiroga al Palau

Palau 100 Cambra 2014-2015

Dimecres, 8 d’octubre de 2014

 

Franz Joseph Haydn

– Quartet en Sol menor, op.20 núm.3, Hob. III:33

Bernat Vivancos

– Sis cançons mallorquines, per a veu i quartet de corda

Arvo Pärt

– Fratres

Wolfgang Amadeus Mozart

– Quartet núm.19, en Do major, KV 465 “Dissonàncies”

 

Gemma Humet – veu

Quartet Quiroga – Aitor Hevia, Cibrán Sierra, Josep Puchades, Helena Poggio

PALAU-1Com en el camp de la simfonia, el geni innovador de Haydn es va projectar sobre el repertori cambrístic resumint valors tradicionals i fixant els nous motllos que van quedar com a clàssics; va ser amb el qaurtet de corda -del qual és considerat el creador- que el mestre va descobrir un nou llenguatge. Dels seus Sis quartets de corda op.20, el número 3 en Sol menor, comparteix amb la resta de la sèrie una escriptura refinada, l’ús de la forma sonata en els primers moviments i l’humor i el folklore subtilment integrats.

El concert va començar amb una interpretació elegant i cristalina del Quartet de Joseph Haydn per part del Cuarteto Quiroga. Aquesta formació es destaca per les seves interpretacions molt treballades i clares de la música que interpreten amb una musicalitat elegant i sempre ben conduida.

Bernat Vivancos va escrire les Sis Cançons mallorquines amb 16 anys. Es un grup de cançons que fan volar la imaginació, tant pel llenguatge que presnten com per la peculiar exposició de cada glossa del folklore mallorquí que arriba farcida d’exotisme mediterrani.

En al partitura de Bernat Vivancos es ca comptar amb la presència de la interessant veu de Gemma Humet que va cantar amb sinceritat, frescura i brillantor amb una veu bella i ben timbrada on es va entregar totalment a la lletra i a la musicalitat amb expressivitat donant l’atmosfera necesaria del folklore mallorquí, amb una acomapnyament per part del quartet efectista.

Cuarteto Quiroga

Arvo Pärt, un reconegut representant del minimalisme, va compondre Fratres el 1977 en una primera versió per a quintet de corda i quintet de vent per als Hortus Musicus de Tallinn; posteriorment i durant quinze anys en féu d’altres per una bona varietat d’instrumentacions. La partitura es absolutament atmosfèrica i espiritual; consta d’un grup de nou seqüències d’acords que flueixen en una aparent estructura metòdica, gairebé matemàtica, però que progressa cercant nous espais harmàonics.

La partitura de Pärt va ser interpretada amb misteri i sonoritats interessants amb l’ambient necesari que necesita aquesta música.

El Quartet núm. 19, en Do major KV 465 “Dissonàncies” de Mozart, tanca un sèrie de quartets dedicats a Haydn i deixa prova de l’admiració que el geni de Salzburg sentia pel mestre. Des dels primers compasos Mozart juga i infringeix amb maestria les regles de l’harmonia tradicional, tot servint una partitura de gran factura en què l’expressió artística i el treball temàtic arriben a cotes espectaculars.

La partitura de Mozart va cloure el concert amb elegancia i bon fer musical en el seu estil amb total conjunció dels seus membres.