concert inagural de l’obc 2014-2015

Temporada de l’OBC 2014-2015

Dissabte, 4 de setempre de 2014

obc portadaAlexander Skriabin

– Simfonia núm. 4, op.54, “Poema de l’èxtasi” (1905-1908)

Piotr Ílitx Txaikovski

– Concert per a violí i orquestra en Re major, op.35 (1878)

Richard Strauss

– Així parlà Zaratustra, op.30. Poema Simfònic (1895-1896)

 

Benjamin Schmid – violí

Orquestra Simfònica de Barcelonai Nacional de Catalunya

Pablo González – director

obc 2

Alexander Skriabin va pretendre durant la seva vida que la música conduís a la transformació espiritual dels participants i els portés a l’èxtasi col·lectiu a través d’una síntesi de música, poesia i arts plàstiques que incidís en tots els sentits: els sons, les llums, els colors i les olors. Convençut que tota creació autèntica havia de ser reflex d’una llei universal, va estructurar el “Poema de l’èxtasi” sobre la base del número 36 (l’ànima del món, segons el Timeu de Paltó i doble tetraktys dels pitagòrics). A més a més d’aquesta anàlisis numerològica, l’obra té uns valors musicals inqüestionables. Skriabin va aconseguir una obra grandiosa, de poc més de 20 minuts, en la qual tenen cabuda els moments més extasiants i els més lírics i gairebé impressionistes.

El concert va començar amb la fantàstica sinfonia d’Alexander Skriabin. La interpretació de la partitura va ser molt professional per part dels músics de l’orquestra amb una execució neta i clara amb un vent molt brillant i precís, amb una corda compactada i efectista. La batuta de Pablo González va ser correcta.

Després del seu fracàs matrimonial, Txaikovski va fugir a la vila suïssa de Clarens, on va començar a escriure el que seria el seu segon concert per a piano, que va posposar per donar prioritat al Concert per a violí. Així, en un sol mes de l’any 1878 el concert va quedar enllestit i deicat al violinista hongarès Leopold Auer, que no el va estrenar perquè va al·legar que era massa complex i impracticable. Finalment, l’estrena va ser a Viena l’any a càrrec del violinista Adolf Brodsky.

obc 3

 

En el concert de violí de Txaicovski a la part solista va tocar el violinista austriac Benjamin Schmid.

La seva interpretació d’aquest difícil concert va ser molt virtuosa i extrovertida amb un so potent amb unes notes agudes amb colors preciosos i greus carnosos. La seva musicalitat va ser expressiva i ardent, ja que es un violinista molt temperamental i extrovertit amb un total domini tècnic i musical ple de contrastos sonors i expressius, passant per la brillantor fins al recolliment líric.

Abans de dedicar la seva carrera al món de l’òpera, Richard Strauss va ser un apassionat del poema simfònic: per a ell, traduir en música les paraules o les idees extretes d’un llibre era com escriure un dictat. Així parlà Zaratustra es basa en l’obra homònima del filòsof Friedich Nietzsche i, segons va escriure l’autor: “No he volgut escriure música filosòfica ni traduir musicalment la gran obra de Nietzsche. Només m’he proposat fer un quadre de la raça humana des dels seus orígens fins a arribar a la concepció nietzscheana del superhome”.

friedrich-el-viajero-contemplando-el-mar-de-nubes-1818

La grandiosa partitura de Richard Strauss va ser interpretada amb un alt nivell orquestral amb un metall imponent i molt empacat, amb una fusta molt efectiva, amb una percusió precisa i amb una corda conjuntada i expressiva. Desde el conegut començament fins al final es va dominar la partitura amb grans contrastos sonors amb precisió i expressivitat, i que impressionava sentir la sonoritat que sorgeix de la genial partitura. La direcció de Pablo González va ser més precisa en aquesta partitura amb més expressivitat, comunicació i musicalitat.

obc 1