Benvenuto Cellini al Liceu

Temporada del Gran Teatre del Liceu 2015-2016

Estrena diumenge 8 fins al 19 de novembre de 2015

Benvenuto Cellini portada

Hector Berlioz

– Benvenuto Cellini. Òpera en dos actes. Llibret de Léon de Wailly i Auguste Barbier.

Benvenuto Cellini: John Osborn/Adrian Xhema, Teresa: Kathryn Lewek, Ascanio: Annalisa Stroppa/Lidia Vinyes-Curtis, Giacomo Balducci: Maurizio Muraro, Fieramosca: Ashley Holland, Papa Clément VII: Eric Halfvarson, Francesco: Francisco Vas, Bernardino: Valeriano Lanchas, Pompéo: Manel Esteve, Hostaler: Antoni Comas

Actors i acrobates de circ

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teantre del Liceu   Director musical: Josep Pons

Direcció d’escena: Terry Gilliam, Codirecció i coreografia: Leah Hausman Escenografia: Terry Gilliam, Aaron Marsden, Vestuari: Katrina Lindsay, Il·luminació: Paule Constable, Video: Finn Ross, Coproducció: English National Opera (Londres), Dutch National Opera & Ballet (Amsterdam)

Benvenuto Cellini 3

Benvenuto Cellini és una òpera en dos actes d’Hector Berlioz, amb llibret de León de Wailly i Auguste Barbier, basat en les memòries de l’artista Benvenuto Cellini. S’estrenà a l’Opéra de Paris el 10 de setembre de 1838. El llibret original (ara perdut), el qual sembla haver estat en el format d’una òpera còmica, va ser rebutjada per l’empresa parisenca de l’Opéra-Comique. A continuació, la historia es va refer en un format d’òpera semiseria, sense diàleg parlat, i es va oferir a l’Opéra de Paris. Aquest va ser aceptat el 1835 pel nou director de l’Opéra, Henri Duponchel. Berlioz va començar la composició a partir de 1836, i va ser estrenada a l’Opéra de Paris el 10 de setembre de 1838, dirigida per François Habeneck i amb Gilbert Duprez en el paper protagonista. En la seva estrena, el públic molest per la nova òpera radical, es va escandalitzar, i els músics van qualificar l’obra com a impossible de tocar.

Benvenuto Cellini

En el decurs de la gestació de la posada en escena de Benvenuto Cellini, del lluny de 2011 al juny de 2014, amb l’estrena a l’English National Opera, Terry Gilliam va escriure un diari del procés creatiu de la producció. Aquests son alguns dels seus apunts sobre la producció:

“En la nostra visió, Cellini és un seductor en sèrie i un alcohòlic: pera ell l’estructura és un afer secundari. Qui l’interpreti ha d’entendre a la perfecció la bogeria. I, és clar, tota la producció està en sintonia.

El vestuari és del segle XIX, el d’una societat victoriana, conservadora, opressiva, puritana i classista, en blanc i negre. Teresa és una noia rica dins una gàbia d’or: quan en surt es troba un món que gira a l’inrevés de com ella creu, i la seva sexualitat, fins en aquell moment amagada, treu el nas. El Carnestoltes que clou el primer acte, ple de color, llibertat i caos, ho sacjeja tot. En l’escena del Carnestoltes, durant treinta minuts seguits l’acció no s’atura mai. Hi ha cent persones damunt l’escenari: xanquers, acròbates, malabaristes, homes fent trucs de màgia…

Les videoprojeccions ens permeten il·lustrar moments claus de l’acció, com la fosa de l’estàtua del Perseu o, a l’inici de l’obra, tot el viatge a Roma del protagonista.

El gravat de Goya “El sueño de la razón produce monstruos” (de la seva sèrie Caprichos) em va inspirar a l’hora de posar en escena la seqüència del somni de Cellini del segon acte: aquesta escena en concret va ser molt difícil de concebre.”

Benvenuto Cellini 2

Entre la fantàstica òpera d’Hector Berlioz i la genial posada en escena de Terry Gilliam, cohesionades formen una verdadera obra d’art.

Un muntatge original, màgic, dinàmic, colorista, sensible, vivrant, divertit, brillant, genial i amb molta força i vida; així es l’escenografia de Terry Gilliam i el seu equip que han creat per l’òpera poc representada d’Hector Berlioz. El escenograf converteix l’òpera en una creació atística en tots els seus nivells cohesionant amb intel·ligèmcia diverses disciplines artístiques que fa que el resultat sigui magnífic. El seu treball amb els cantans és excel·lent fent que la seva part actoral ajudi a cantar e interpretar millor el seu paper. Cohesiona perfectament el cor com un personatge més, al igual que els actors i els acrobates. I tot això amb una lectura detallada i perfeccionista del text, la dramaturgia i la música de Berlioz. Ja només començar l’òpera comencen a sortir per platea els acrobates que simbolitzen el Carnaval, amb una pluja de paperets de colors que et fa viure la sensació d’un nen que veu uns personatges màgics i fantasiosos que et fan brillar els ulls i la mirada. El pati de butaques i l’escenari del Liceu es van convertir en una espectacle meravellòs durant tota la represntació, i que es va notar que Terry Gilliam té un gran respecte per la partitura de Berlioz aportant la seva saviesa, genialitat i gran talent.

Benvenuto Cellini 1

Crea per l’historia uns personatges fantasiosos i fantàstics que acompanyen tota la representació, amb uns decorats-movibles espectaculars amb uns moviments de canvis d’escena molt ingeniosos. El vestuari es preciós, i recalca molt bé la part humana de la fantasiosa amb els blancs i negres contarstats amb els colors. El video en moviment que hi ha al fons de l’escenari fa que sembli qu’el decorat estigui en moviment constantment.

Benvenuto Celini

En la part vocal el repartiment va estar molt ben compensat:

El tenor John Osborn va perfilar el personatge de Cellini a la perfecció amb una veu ben timbrada i tècnicament molt segura, i que li va permetre bordar el seu personatge. La soprano Kathryn Lewek posseeix una veu preciosa de molt bona emisió amb molta seguretat tècnica i escenica i que va interpretar una Teresa esquisida. El baix Maurizio Muraro va cantar un Giacomo Balduci eloqüent amb un alt nivell vocal. El baríton Ashley Holland i el baix Eric Halfvarson van fer unes recreacions divertides, potents i molt creibles dels seus personatges amb unes veus fantàstiques. La fantàstica mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis va encarnar un Ascanio molt ben interpretat tant vocalment com actoralment amb una veu de bell timbre i amb una masculinitat molt encertada. Els cantants Francisco Vas, Valeriano Lanchas, Manel Esteve i Antoni Comas van recrear uns personatges molt ben treballats tant vocalment com actoralment. Tots els personatges van perfilar molt bé els seus personatges amb una molt bona feina actoral i que es va notar en tot moment que disfrutaven de la seva interpretació amb molt d’humor com la resta d’intèrprets que havien a l’escenari i que això es va transmetre cap al públic.

Benvenuto Cellini 5

El Cor del Liceu va cantar amb seguretat vocal i amb entrega escenica. L’Orquestra del Liceu van estar en tot moment pendent de les indicacions del seu director titular Josep Pons que va fer una versió segura i efectiva de l’òpera de Berlioz.

Aquesta producció de Terry Gilliam de l’òpera Benvenuto Cellini d’Hector Berlioz, és sens bubte, una de les millors posades en escena que s’han fet darrerament al Gran Teatre del Liceu i que no oblidarem mai.