Estiu al Palau I

San Miguel Mas i Mas Festival-Estiu al Palau 2014

Dilluns, 4 d’agost de 2014

sanmiguelmasimas01

Wolfgang Amadeus Mozart

– Sonata núm. 12 en Fa Major, KV 332

– Sonata núm. 8 en La menor, KV 310

Maurice Ravel

– Le tombeau de Couperin

Manuel de Falla

– El sombrero de tres picos: Danza de la molinera, Danza del molinero

– La vida breve: Danza española núm. 1

Alba Ventura – piano

 

Palau de la Música Alba VenturaA banda d’un bon grapat de concerts per a piano, Mozart també va compondre divuit sonates per a aquest instrument. Destaca especialment la núm. 8, escrita immediatament després de la mort de la seva mare, mentre tots dos eren a Paris. La tristesa immensa del compositor, que a leshores tenia 22 anys, es fa evident en tota la peça, amb un dranatisme inèdit fins a leshores en l’obra del músic salzburguès.

La Tombeau (tomba o sepulcre en francès) era un gènere habitual a la França del segle XVIII, que Ravel va voler recuperar per fer un homenatge a un dels compositors francesos més importants del Barroc, com va ser François Couperin. En el cas de les danses de Falla, provenen d’un dels seus ballets i de l’única òpera que va compondre. Es tracta de música plena de colors i matisos de dos autors que van saber treure noves sonoritats del piano i que van coincidir a Paris i es van fer bons amics.

La pianista Alba Ventura va començar el concert amb dues Sonates de Mozart amb una articulació clara i molt musical , on es van poder escoltar tots els detalls musicals amb tota la seva riquesa compositiva, amb expressitat i sensibilitat.

Le Tombeau de Couperain va estar interpretat amb riquesa sonora precosista amb tots els matisos necesaris per fer una versió impecable de la partitura de Maurice Ravel.

La música de Manuel de Falla li va aportar a la partitura una músicalitat més extrovertida i contundent.

Alba Ventura és una pinista amb talent que treballa les seves interpretacions amb un gran estudi previ de com vol estructurar els frasejos, les sonoritas, l’articulació i musicaliat, per que sempre la música tingui un discurs viu i amb unn diàleg constant entre la música, l’imtèrpret i el públic.

alba ventura